Què són els estats “frontissa” als Estats Units?

Els candidats destinen més esforços a fer campanya en els estats en els quals el vencedor no és clar, com Florida.(CRISTOBAL HERRERA-ULASHKEVICH / EFE)

Les eleccions presidencials estatunidenques solen decidir-se per estats la majoria dels quals no té un vot consistent cap a Demòcrates i Republicans

Els estats “frontissa” o pendulars, swing states en anglès, solen decantar la balança al guanyador de les eleccions presidencials estatunidenques. Aquests territoris són els més disputats, ja que cap partit compta amb un avantatge clar. A més, històricament manquen d’una tradició clara de suport a qualsevol dels dos únics partits del país amb possibilitats de guanyar les eleccions: el Demòcrata i el Republicà.

Aquests també són coneguts com a estats en disputa, battleground state en anglès, o estats púrpura, ja que les enquestes no donen per favorit ni al partit blau (el demòcrata) ni al partit vermell (el republicà). La victòria d’aquests estats es converteix cada quatre anys en decisiva per guanyar les eleccions. Per això, centren molta de la seva campanya en els territoris menys predictibles.

 

Sistema electoral estatunidenc

Els estats “frontissa” tenen molt pes perquè el sistema electoral presidencial del país el fomenta. Es tracta d’una elecció indirecta en la qual els ciutadans no elegeixen el seu candidat preferit, sinó que el seu vot va dirigit a uns compromissaris o electors que componen el Col·legi Electoral. Aquests són els que finalment elegeixen al president i al vicepresident per majoria. El candidat que guanya les eleccions allà s’adjudica a tots els compromissaris d’aquest estat.

Estats Units té en total 538 compromissaris repartits en 50 estats en funció de la seva població. Aquesta xifra equival a la suma dels membres de les dues cambres legislatives del país, la Cambra de Representants (435) i el Senat (100), a més de 3 delegats de Washington DC (que no compta amb representants a les corts).

Per aconseguir la presidència, un candidat ha de comptar amb almenys 270 compromissaris. Els compromissaris de cada estat voten en unitat per un candidat, excepte en els casos de Maine i Nebraska on els suports dels vots electorals es reparteixen proporcionalment segons el vot popular en lloc d’atorgar-se en bloc al candidat guanyador.

Per això, en algunes ocasions, com en els comicis del 2000 i del 2016, els candidats demòcrates, Al Gore i Hillary Clinton, van perdre les eleccions contra George Bush i Donald Trump successivament. Gore i Clinton van guanyar en el nombre de vots total del país, conegut com a vot popular, no obstant això, els republicans van obtenir més vots electorals (o vots per part de compromissaris).

 

Estats “frontissa” i estats “segurs”

Encara que els estats “frontissa” canvien lleugerament d’unes eleccions a unes altres, Arizona, Colorado, Florida, Geòrgia, Iowa, Míchigan, Nevada, Nou Hampshire, Carolina del Nord, Ohio, Pennsilvània, Virgínia i Wisconsin solen emportar-se aquest títol. Dins d’aquests, els més importants són els que compten amb més vots electorals.

Florida és un dels més disputats i més decisius. L’estat compta amb 29 vots electorals, el 10,7% de la majoria necessària per a guanyar les eleccions. A més, segons la Guia Pràctica de les eleccions dels EUA 2020 del The Hispanic Council, Florida ha votat pel guanyador final en el 76,67% de les convocatòries electorals des de fa més d’un segle.

La mescla de votants llatins -en particular cubans- i de votants grans –ja que molts jubilats estatunidencs es muden a l’estat durant la seva jubilació- contribueix a crear una massa electoral heterogènia que fa impredictible el resultat de les presidencials.

El cinturó de l’òxid, o rust belt en anglès pel pes històric de la seva indústria, està compost per Míchigan, Wisconsin, Indiana, Iowa, Illinois, Ohio, i Pennsilvània. La diferència de vot per decantar la balança d’un costat i de l’altre pot arribar a ser molt estreta en aquesta zona del país.

Malgrat no haver votat per un candidat demòcrata en 24 anys, els canvis demogràfics protagonitzats per llatins i gent jove a Arizona han fet impredictible la direcció dels seus 11 vots electorals. Per part seva, Carolina del Nord podria ser clau en cas que el resultat sigui molt ajustat, amb els seus 15 vots electorals.

En contraposició, es troben els estats “no pendulars” (senar-swings states) o els estats “segurs” (safe states). El candidat guanyador és predictible. Califòrnia, amb 55 vots electorals, i Nova York, amb 29, sempre voten demòcrata; mentre que Texas, amb 38, sempre tria un republicà.

La quantitat i complexitat dels estats pendulars fa impredictible el resultat de les eleccions. Moltes vegades percentatges mínims a favor d’un candidat en un estat fan que el vot electoral decaigui d’un costat. Per tot això, anar a votar és important. Cada vot compta als Estats Units, sobretot en els estats “frontissa”.

 

Fonts: La Vanguardia, L’Ordre Mundial, The Hispanic Council

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.

1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega la UNITAT DIDÀCTICA INFORMATIVA sobre les ELECCIONS ALS ESTATS UNITS 2020

2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: ELECCIONS ALS ESTATS UNITS

3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES

COMPARTIR
Article anteriorEstats Units elegeix el seu president
Article següentQuè és i com funciona el ‘gerrymandering’?
Periodista i experta SEO. És redactora de Junior Report, periodista freelance i optimitzadora de pàgines i contingut. Ha treballat a l’agència Efe i a Diario de Mallorca.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here