Què són les fonts i per què són tan importants en periodisme?

Les fonts són essencials per garantir un periodisme de qualitat (Roman Kraft / Unsplash)

D’una bona o mala elecció de les fonts depèn que es publiqui informació fiable o no

En una època en la qual es difon més informació que mai, saber identificar les notícies veritables de la desinformació és una necessitat de primer ordre. Una de les tasques essencials dels periodistes és assegurar-se que la informació que publiquen és verídica, i en aquest procés resulta imprescindible saber identificar i utilitzar bé les fonts d’informació.

En el periodisme, les fonts són persones, publicacions o documents que ens proporcionen informació oportuna sobre un tema determinat. Són, per a expressar-ho amb altres paraules, l’origen de les notícies. Aprendre a utilitzar aquestes fonts és essencial per a un periodisme de qualitat.

En alguns casos, la font d’una notícia pot ser el mateix periodista. Ho és quan ell és el testimoni directe d’un fet noticiable, i en les seves cròniques relata allò que veu, aplicant els principis de l’objectivitat i el rigor informatiu.

Però en la majoria de casos, un periodista ha de recórrer a altres per obtenir informació i dades que l’ajudin a redactar les notícies.

 

Qui són les fonts?

Les fonts poden ser persones directament involucrades en un esdeveniment o fet o testimonis, però també poden ser funcionaris, representants oficials d’institucions, empreses o col·lectius. A més, també es poden utilitzar com a fonts publicacions, registres oficials o documents d’altres tipus.

Tal com explica el periodista Ryszard Kapuściński, un dels més prestigiosos de la història, “les fonts són variades. A la pràctica, n’hi ha de tres tipus. La principal són els altres, la gent. La segona són els documents, els llibres, els articles sobre el tema. La tercera font és el món que ens envolta, en el qual estem immersos. Colors, temperatures, atmosferes, climes, tot això que és difícil de definir, i que tanmateix és una part essencial de l’escriptura”.

Les fonts poden ser públiques o anònimes. En el primer cas, en el redactat de la notícia s’indica la procedència de la informació.

En el cas de les fonts anònimes, el periodista també ha de fer constar que es tracta d’una informació obtinguda “off the record”, és a dir, de manera confidencial o extraoficial.

En tots els casos, una de les tasques més complexes del periodista és la d’assegurar-se que aquestes fonts són fiables i que la informació que proporcionen és verídica, i no enganyosa o interessada.

 

Les fonts en l’era digital

Amb l’eclosió de les xarxes socials, els missatges que es difonen a través de Twitter o Facebook també s’han convertit en fonts d’informació. El cas més conegut és el del president Donald Trump, que s’ha acostumat a llançar notícies a través del seu perfil de Twitter en lloc d’organitzar rodes de premsa o trobades amb els periodistes.

En aquest cas, el compte de Twitter de Trump pot utilitzar-se per recollir declaracions directes del president, encara que haurien de contrastar-se per comprovar la seva veracitat. Però no tot el que es publica en aquesta o qualsevol altra xarxa social és informació oficial o pot usar-se com a font d’informació.

En el cas de les xarxes socials, els periodistes han de ser fins i tot més estrictes en la validació de les fonts i a l’hora de contrastar la informació.

Una de les reticències més grans que desperta internet i les xarxes socials com a font d’informació és la relativa facilitat amb la qual es poden falsejar dades i suplantar identitats. Milions de persones són ara capaces de publicar informacions en línia de qualsevol tipus, des de qualsevol lloc i sense límits.

També poden fer-se passar per altres persones, difondre informació inexacta o falsa, o fingir que estan en un lloc estant en un altre. Per aquesta raó els periodistes han d’afinar les seves habilitats per tal de desemmascarar aquelles fonts d’informació errònies, siguin malintencionades o tan sols equivocades.

Verificar la informació obtinguda d’internet s’ha convertit en una habilitat digital crítica per al periodista, però que pertany en realitat a la més pura tradició periodística: el fact-checking.

El fact-checking és la pràctica que consisteix a comprovar i contrastar qualsevol dada o informació que aporti una font d’informació, per garantir que el que expliquem en una notícia és verídic.

Fonts: Llibre de Silvia Cobo “Internet per a periodistes, kit de supervivència per a l’era digital”, Reuters

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.

1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega l’itinerari d’EDUCACIÓ MEDIÀTICA

2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: PERIODISME I MITJANS DE COMUNICACIÓ

3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES

 

COMPARTIR
Article anteriorQuè saps sobre periodisme, llibertat de premsa i educació mediàtica?
Article següentPeriodistes, herois (i malvats) de cinema
Periodista 'freelance'. És redactora de Junior Report i col·labora amb altres mitjans com La Vanguardia Digital i Público. En paral·lel fa classes d’història del cinema i col·labora en l'organització de festivals com el Som Cinema de Lleida o el Mercat del Film de Mataró.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here