Què suposa ser dona a Croàcia?

L’anterior presidenta, Kolinda Grabar-Kitarovic, va ser la primera dona a ocupar la presidència de Croàcia. (Denis Lovrovic / AFP)

La violència i la discriminació continuen sent dos greus problemes per a elles

Per Maria Rabella

En els darrers anys el moviment feminista ha pres volada arreu del món arran de diversos casos mediàtics de violència o comportaments masclistes.

Moviments com el #MeToo, que denunciava els abusos a què es veien sotmeses les professionals del cine als Estats Units, han afavorit que les dones d’arreu prenguin consciència sobre la desigualtat de gènere i reclamin els mateixos drets que els homes.

No obstant, encara queda molt per fer per arribar a la igualtat. I Croàcia no és cap excepció. Segons l’informe anual sobre la bretxa de gènere en el món del 2018, elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial, Croàcia ocupa el lloc 59 de 149 països analitzats en matèria d’igualtat de gènere.

 

Societat conservadora

Croàcia és una societat amb visions conservadores en relació amb les tasques de la llar o els rols de gènere. El 60% dels croats pensen que el paper més important de les dones és cuidar-se de la casa, mentre que la mitjana dels qui ho pensen als països europeus se situa en el 44%, segons un estudi del Parlament Europeu publicat l’octubre del 2019.

Malgrat això, l’anterior president croat va ser una dona: Kolinda Grabar-Kitarović. Va ser escollida el 2015 i es va convertir en la primera dona a ocupar la presidència del país. El seu executiu va expressar en diverses ocasions que volia defensar els drets de les dones.

El parlament de Croàcia ja havia fet passos cap a la igualtat una dècada abans, quan als anys 2000 va aprovar una sèrie de lleis per promoure la igualtat de gènere.

No obstant, encara que s’hagin aprovat noves mesures per solucionar la desigualtat, no se solen portar a la pràctica. Per aquest motiu, la situació de les dones no ha millorat gaire, segons l’informe de la fundació política Heinrich Böll, publicat el 2013.

 

Més dones aturades que homes

Un dels grans problemes que han d’afrontar les dones és l’ocupació. Segons l’estudi del Parlament Europeu ja esmentat, hi ha més dones desocupades que homes. El 33,9% de les croates d’entre 20 i 64 anys estaven a l’atur el 2018, davant del 24,1% d’homes de la mateixa edat.

Les dones acostumen a assumir més tasques domèstiques i de cura de familiars que no pas els homes. (Mané Espinosa)

El 58,6% de les dones a l’atur no treballaven perquè s’encarregaven de cuidar un o diversos membres de la família, en comparació amb el 13,1% dels homes que es trobaven en aquesta situació.

En general les dones cobren menys que els homes. La bretxa salarial ha crescut des de l’any 2010: llavors la diferència de salari entre homes i dones era del 5,5%, però el 2017 va ser de l’11,9%, segons el mateix informe.

També és estrany que una dona arribi a ser cap o propietària d’una gran empresa. Segons un informe sobre igualtat de gènere a Croàcia presentat el 2017 pel Parlament Europeu, només el 20% dels emprenedors del país són dones.

 

Violència de gènere i drets reproductius

Un altre problema social a Croàcia és la violència de gènere. És un tema tabú del qual ben rarament es parla en públic. Segons l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 2014 una de cada cinc dones més grans de 15 anys a Croàcia havia experimentat violència física o sexual.

Les croates també veuen vulnerats els seus drets en la salut. Avortar és legal durant les 10 primeres setmanes de l’embaràs. No obstant, a diferència del que succeeix en altres països europeus, fer-ho no és gratuït i els metges poden negar-se a dur a terme aquesta pràctica per motius ideològics religiosos.

La nova legislatura és una oportunitat perquè el país continuï treballant per millorar els aspectes que impedeixen a les dones tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats que els homes, tant a en l’àmbit personal com el professional. Per aconseguir-ho caldran mesures concretes i caldrà que els polítics i la societat pressionin perquè es compleixin.

El tema de la setmana té la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (FCRI)

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here