Qui és Aleksandr Lukaixenko?

Lukashenko va guanyar les últimes eleccions del país el 9 d'agost, però part de la població bielorussa i altres països l'acusen d'haver falsificat els resultats. (Andrei Stasevich / AP)

El president de Bielorússia és el líder europeu que més temps porta en el poder, amb un total de 26 anys

Bielorússia té gairebé 10 milions d’habitants. No obstant això, un d’ells ha liderat el país des de fa 26 anys. Es tracta d’Aleksandr Lukaixenko.

És el polític del continent europeu que més anys porta en el poder,  des quanVa ser el primer a guanyar les primeres eleccions presidencials democràtiques al país després de la desintegració de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

Des de llavors, el president ha guanyat totes les eleccions presidencials, un total de sis. Les últimes van tenir lloc el 9 d’agost del 2020, en què va obtenir la victòria amb un 80% dels vots, segons la Comissió Electoral Central del país.

No obstant això, part de la població de país, els seus opositors i fins i tot la Unió Europea, entre altres organismes i països, consideren que els resultats van ser falsos i han demanat una repetició de les eleccions, però Lukaixenko s’ha negat. Per això, milers de persones s’han manifestat contra la seva figura, les seves polítiques, i també contra la violència amb què han estat reprimides les protestes.

 

Passat soviètic

Lukaixenko prové d’una família humil. Quan Bielorússia encara formava part de l’URSS, va ser director d’una granja estatal. Es va implicar més en política a la fi de la dècada dels 80. Ideològicament, sempre es va mostrar proper al sistema comunista.

Bielorússia es va independitzar de l’URSS després de la seva caiguda entre 1990 i 1991. Lukaixenko Va ser escollit com el primer president de país el 1994 després de fer campanya contra la corrupció. Des de llavors ha aplicat al país algunes mesures econòmiques dels antics sistemes soviètics, com el control estatal de part de l’economia. La sanitat i l’educació al país són públiques i gratuïtes.

El país ocupa la posició 50 de 189 països en l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per la qual cosa es considera que té un desenvolupament molt alt. El discurs de Lukaixenko a favor de l’estabilitat al país li hauria garantit un suport d’una part de la població durant aquest temps.

 

President autoritari

No obstant això, els seus detractors i alguns governs i institucions li han criticat pel seu estil autoritari. El 2003, i segons recull la BBC, va dir que “la meva posició i l’Estat mai em permetran arribar a ser un dictador… però governar amb estil autoritari és una característica meva i sempre ho he admès”.

El 2004 va organitzar un referèndum per suprimir el límit de dos períodes presidencials, i així poder allargar-se en el poder. Lukshenko ha guanyat totes les eleccions amb àmplia majoria, però els seus opositors i la Unió Europea s’han queixat en diverses ocasions de poca transparència electoral.

A causa d’això, i també a causa de les seves polítiques econòmiques, Lukaixenko manté relacions tenses amb la Unió Europea, que li ha aplicat sancions en diverses ocasions, i els Estats Units. L’antic president de país, George W. Bush, va arribar a dir d’ell que era “l’últim dictador d’Europa“. D’altra banda, compta amb el suport de Rússia.

També se li han atribuït vulneracions de drets humans, el control dels mitjans de comunicació i se l’ha acusat de perseguir els seus opositors. La gestió de la pandèmia també va provocar descontentament. El govern no va decretar quarantenes i ha dit estar convençut que el virus es combatia amb “treball dur, sauna i vodka”. Aquests punts, així com la repressió violenta de les protestes, han motivat les manifestacions que li demanen la seva renúncia.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

COMPARTIR
Article anteriorLes dones, líders de l’oposició a Bielorússia
Article següentLa llibertat d’informació a Bielorússia, en risc
Periodista multimèdia i fotògrafa. És redactora de Junior Report i docent de noves narratives al Col·legi de Periodistes. Ha treballat a Nushu, un mitjà infantil amb plataformes AR i VR, i ha sigut becària de la BBC i de l’agència Europa Press.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here