Qui és qui al conflicte de Síria?

La guerra a Síria no només implica forces sirianes: diferents països i potències s'han posicionat en el conflicte perquè tenen interessos a la zona. (Reuters)

La guerra de Síria és un conflicte complex en què participen molts països i grups amb interessos oposats

Síria és un país de l’Orient Mitjà assolat per una guerra civil que va esclatar el 2011. En aquest conflicte, però, no hi combaten només sirians. Alguns països, com Rússia o els Estats Units, s’han aliat amb un bàndol o un altre per tal d’estendre la seva influència al territori. Us expliquem qui és qui en aquest enfrontament.

 

1. Govern sirià

El president sirià Bashar al-Assad va reprimir les protestes contra ell amb violència el 2011 i entre manifestants i govern tot plegat va acabar convertint-se en una guerra civil. (dpa / EP)

La guerra civil a Síria va començar el 2011, en el marc de la Primavera Àrab. Ciutadans de diversos països del nord d’Àfrica es van rebel·lar per demanar més drets als seus governants.

El president sirià, Bashar al-Assad, va reprimir les manifestacions pacífiques amb l’exèrcit, cosa que va provocar diverses víctimes mortals. A partir d’aquest moment, la violència es va escampar per tot el país i Síria es va veure implicada en una guerra civil que enfronta les forces governamentals contra els rebels sirians.

En vuit anys, milions de persones han hagut de fugir de casa seva per salvar la vida. D’elles, més de 5 milions han deixat el país, segons l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

Actualment, l’exèrcit d’Al-Assad controla la majoria del país. El president sirià compta amb el suport de Rússia i l’Iran, països que l’han ajudat amb recursos i armament, però també ha rebut ajuda de les milícies kurdes per fer front als rebels sirians i a l’Estat Islàmic.

 

2. Rebels sirians

Els rebels que s’oposen a Bashar al-Assad tenen idees i objectius diversos, però tots volen fer caure el govern. (Reuters)

Els rebels sirians s’oposen al president Bashar al-Assad i al seu exèrcit. El grup rebel es compon de perfils molt diferents, des de persones més moderades, antics soldats de l’exèrcit sirià, fins a grups islamistes radicals.

Es calcula que, a l’inici del conflicte, hi havia uns 1.000 grups diferents amb uns 100.000 combatents que s’oposaven al govern sirià. No obstant això, el nombre de rebels s’ha vist reduït amb els anys.

L’última ciutat important que encara queda sota el control dels rebels és Idlib, al nord de Síria i molt a prop de la frontera amb Turquia. La majoria de grups rebels que controlen aquest àrea són gihadistes, grups islamistes radicals.

Els rebels sirians reben suport de l’Aràbia Saudita, Qatar i Turquia. També tenien el dels Estats Units , encara que va limitar les armes per por que els recursos acabessin en mans de grups terroristes.

 

3. Estat Islàmic

El grup terrorista Estat Islàmic va arribar a controlar una gran superfície de Síria i l’Iraq, però ha anat perdent territori. (Reuters)

L’Estat Islàmic (EI) és un grup terrorista. Interpreta la religió islàmica de manera molt radical i utilitza la violència per imposar les seves idees. Els seus seguidors han dut a terme atacs terroristes als cinc continents. La majoria de musulmans hi està en contra i creuen que no els representa.

El principal objectiu d’EI és crear un califat, un estat governat per la xaria, la llei islàmica. Per aquest motiu, el grup terrorista va aprofitar el caos de la guerra a Síria per ocupar territori i crear el seu propi estat.

A partir del 2014, els gihadistes d’Estat Islàmic van començar a conquerir terreny a l’Iraq i el nord de Síria. Com a resposta, tant l’exèrcit d’al-Assad com els rebels sirians van començar a lluitar contra l’Estat Islàmic, a més de combatre entre ells. Les milícies kurdes també es van unir a la lluita contra el grup terrorista.

Fins ara, l’Estat Islàmic havia perdut el control de la majoria de territori. Els kurds han jugat un paper molt important a l’hora de frenar-ne l’avanç, però l’ofensiva de Turquia i la retirada dels Estats Units pot canviar totalment aquesta situació.

 

4. Unitats de Protecció Popular (YPG)

Les milícies kurdes conegudes com a Unitats de Protecció Popular han lluitat contra l’Estat Islàmic amb l’ajut dels Estats Units. (AFP)

Les Unitats de Protecció Popular (YPG) són les milícies armades del Partit de la Unió Democràtica, un partit polític kurd a Síria.

Durant la guerra a Síria, els kurds es van enfrontar a l’Estat Islàmic, van aconseguir derrotar els gihadistes i van recuperar el control de diverses ciutats al nord del país. Llavors, els Estats Units van oferir suport a les milícies kurdes perquè volien contenir el grup terrorista.

No obstant això, la recent retirada de tropes ordenada pel president Trump ha deixat els kurds desemparats. Turquia va aprofitar la situació i va començar a bombardejar la zona. L’ofensiva ha provocat ferits i morts i ha obligat més de 160.000 persones a abandonar casa seva, segons les Nacions Unides.

A l’inici de l’ofensiva, els kurds van arribar a un acord amb el president sirià, Bashar al-Assad, per fer front als atacs turcs.

La situació, però, ha canviat aquests últims dies: Turquia i Rússia (principal aliat de Síria) han arribat a un acord per vigilar la zona fronterera i expulsar-ne les milícies kurdes. El poble kurd es torna a quedar sense aliats.

 

5. Turquia

Des de l’arribada de l’actual president turc al poder, Recep Tayyip Erdogan, el govern del país és més autoritari. (Sergei Chirikov / AP)

El govern turc com més va més autoritari es torna. Aquest canvi coincideix amb l’arribada al poder del president Recep Tayyip Erdogan l’any 2014, que vol augmentar la influència de l’islam al país.

Històricament, la població kurda ha estat discriminada pel govern turc, sobretot després de l’aparició del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). El PKK ha adoptat la lluita armada per aconseguir un estat propi i està considerat un grup terrorista. Per aquest motiu, l’exèrcit turc ataca el PKK i altres grups kurds relacionats, com ara les Unitats de Protecció Popular (YPG) a Síria.

El paper de Turquia en la guerra civil siriana ha canviat amb el temps. Al començament, el govern turc es va posicionar a favor dels rebels sirians i en contra del govern de Bashar al-Assad, sobretot després que el president sirià s’aliés amb les milícies kurdes.

El govern d’Erdogan va aprofitar la retirada de l’exèrcit dels Estats Units per bombardejar el nord de Síria amb dos objectius: expulsar-ne els kurds i fer-se amb el control de la zona per tal de desplaçar-hi els refugiats que viuen a Turquia.

Els atacs al nord de Síria podien provocar un enfrontament directe amb el govern sirià. Però la situació ha canviat en l’últim moment: Turquia i Rússia (el principal aliat de Síria) han arribat a un acord per expulsar els kurds del nord de Síria i vigilar la zona de forma conjunta.

 

6. El paper de la comunitat internacional

El president rus, Vladimir Putin (a la dreta), ha guanyat influència a la regió després de la retirada de les tropes estatunidenques. Així Rússia es converteix en el mediador del conflicte amb Turquia. (Sergei Chirikov / AP)

La guerra civil siriana ha captat l’atenció de la comunitat internacional des del principi. Governs i institucions han reclamat el cessament de la violència, que ha provocat més de mig milió de morts i milions de famílies desplaçades.

No obstant, més enllà de la crisi humanitària, les potències mundials tenen altres interessos a la zona.

Els Estats Units i Rússia es disputen la influència en aquesta zona de l’Orient Mitjà. Els Estats Units van donar suport a les milícies kurdes per fer front al grup terrorista Estat Islàmic; d’altra banda, Rússia va oferir el seu suport al govern sirià de Bashar al-Assad.

Ara, la retirada de les tropes nord-americanes ha provocat que el president rus, Vladimir Putin, augmenti la seva influència a la regió com a mediador del conflicte.

Per la seva banda, la Unió Europea (UE) s’ha mantingut en un segon pla. Ha criticat l’ús d’armes químiques per part de l’exèrcit sirià de Bashar al-Assad però, a diferència de Rússia o dels Estats Units, no ha intervingut directament en el conflicte i s’ha limitat a aplicar sancions econòmiques.

La guerra de Síria és un dels principals focus de persones migrants i desplaçades: prop de 6 milions de sirians han sortit del país i una gran majoria es troba a Turquia, allotjats en camps de refugiats per un polèmic acord d’acollida. Els països europeus temen que si el conflicte empitjora, augmenti l’arribada de refugiats a Europa.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

COMPARTIR
Article anteriorKurds: 30 milions de persones sense un estat propi
Article següentCronologia de la guerra civil de Síria
Periodista multimèdia i fotògrafa. És redactora de Junior Report i docent de noves narratives al Col·legi de Periodistes. Ha treballat a Nushu, un mitjà infantil amb plataformes AR i VR, i ha sigut becària de la BBC i de l’agència Europa Press.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here