Quin és l’impacte ambiental de les macrogranges?

A les macrogranges, els animals viuen confinats en espais massa petits i no surten mai a pasturar. (Pedro Armestre / Greenpeace)

Els ecologistes denuncien que aquestes instal·lacions són molt contaminants i amunteguen els animals sense unes mínimes condicions d’higiene i seguretat

Les macrogranges han ocupat aquests dies els titulars dels informatius i han generat un gran debat social. Però, què són les macrogranges? Es tracta d’instal·lacions de grans dimensions que poden arribar a emmagatzemar desenes de milers d’animals, però sense garantir unes mínimes condicions d’higiene i seguretat. 

Avui dia no existeix una definició oficial de què és una macroganja, però aquest terme el fan servir sobretot organitzacions ecologistes i associacions mediambientals per fer referència a les explotacions ramaderes de dimensions industrials, on s’aplica un sistema de producció intensiu.

A la ramaderia intensiva, els animals (porcs, vaques, gallines…) s’alimenten de pinsos i viuen tancats en naus industrials, sense sortir a pasturar ni veure la llum natural. A les macrogranges, els animals viuen confinats en espais massa petits com per poder alimentar-los en condicions de salubritat i gestionar de manera segura els seus excrements. Alguns d’aquests animals, com els porcs, viuen en gàbies on ni tan sols tenen espai per moure’s.

En aquest sentit, els ecologistes les descriuen com a “fàbriques de carn” on el ritme de producció de cria i engreixament és continu. En un any, aquestes instal·lacions poden culminar fins a tres cicles: és a dir, una macrogranja amb capacitat per a 7.200 porcs pot contenir fins a 21.600 animals en un període de 12 mesos.

Abans, la majoria de granges estaven en mans de petites explotacions familiars. Però des de fa algunes dècades, el model de negoci ha canviat: ara les grans empreses càrnies són les propietàries del bestiar i les instal·lacions, i contracten els ramaders per gestionar les instal·lacions i els purins (excrements i residus orgànics generats pels animals) a canvi d’un preu tancat.

A més, en la majoria dels casos, aquestes mateixes empreses són les que gestionen els escorxadors on se sacrifiquen els animals i s’especeja la carn per envasar-la. L’objectiu és reduir els costos al màxim per aconseguir el màxim de beneficis, encara que això es faci a costa dels animals.

 

Quins efectes tenen les macrogranges?

Les principals crítiques a les macrogranges se centren en el gran impacte ambiental. D’una banda, la descomposició dels purins emet gasos contaminants com el metà (CH4), l’amoníac (NH3) i l’òxid nitrós (N2O), gasos d’efecte d’hivernacle que contribueixen al canvi climàtic.

D’altra banda, les deixalles s’emmagatzemen en grans basses i s’utilitzen com a adob per a les terres, i en excés poden acabar contaminant el sòl. Si aquestes substàncies es filtren fins a les capes subterrànies de la terra, també poden contaminar els aqüífers. Així és com les poblacions que viuen a prop d’aquestes instal·lacions es troben amb les terres i l’aigua contaminades.

El defensors de les macrogranges asseguren que aquestes instal·lacions segueixen protocols per tenir cura de l’entorn natural i que afavoreixen l’activitat econòmica en pobles petits i zones rurals. No obstant això, la veritat és que les macrogranges acostumen a tenir pocs treballadors perquè molts processos estan automatitzats.

L’informe Granges industrials i despoblació, elaborat per Ecologistes en Acció, mostra que als pobles on s’han instal·lat macrogranges no només no ha crescut el nombre d’habitants, sinó que en molts casos han perdut població.

Una altra de les conseqüències mediambientals és la quantitat d’aigua que s’utilitza per produir carn. Es calcula que un porc consumeix cada dia uns 12 litres d’aigua, i a això cal afegir-hi una quantitat encara més gran per netejar les instal·lacions. Finalment, el maltractament dels animals és una altra dels motius pels quals els grups ecologistes defensen reduir el consum de carn.

 

 

Els governs davant de les macrogranges

La gestió de les macrogranges i el seu impacte ambiental ha generat polèmiques a diversos països europeus, com Espanya. El debat s’ha intensificat arran de les declaracions del Ministre de Consum, Alberto Garzón, en una entrevista al diari The Guardian, on criticava les conseqüències de les macrogranges a l’entorn rural.

De fet, a finals de l’any passat, la Comissió Europea va denunciar Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) per no complir amb la legislació sobre la contaminació per nitrats i saltar-se els acords del Pacte Verd Europeu.

La preocupació social per les macrogranges cada vegada és més gran; malgrat això, cap país ha pres mesures significatives per prohibir-les o controlar-ne l’activitat. A França, la primera potència agrícola de la Unió Europea, el president Emmanuel Macron ha defensat la necessitat de transformar el model de producció i consum; mentre que a Alemanya, el segon productor de carn de porc de la UE després d’Espanya, el Partit dels Verds proposa reestructurar la ramaderia ara que forma part del govern de coalició.

També als Estats Units la imatge de ranxos amb animals a l’aire lliure s’ha substituït per extenses naus industrials on s’amunteguen porcs, vaques i ovelles. Quatre grans empreses controlen el mercat agrícola i de producció de carn, i constitueixen un veritable oligopoli. Com que són els principals proveïdors del país, aquestes empreses imposen els seus preus en detrimente dels petits ramaders i agricultors.

El president dels Estats Units, Joe Biden, al costat del senador Corey Booker, ha impulsat la proposta de Llei de Reforma del Sistema de Granges, que té com a objectiu impedir l’obertura de noves macrogranges o expandir les que ja existeixen.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorL’escàndol polític amenaça Boris Johnson
Article següentQui va delatar Anna Frank?
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here