Quines eren les característiques del franquisme?

Franco va ser el dictador líder del franquisme a Espanya. A la foto, un retrat del dictador passada a color. (DMAX)

La dictadura franquista va ser un règim polític autoritari, liderat per Francisco Franco, vigent a Espanya entre 1939 i 1975

Actualment, Espanya és una monarquia parlamentària en el qual existeix una Constitució en la qual es recullen els drets i deures dels seus ciutadans. Hi ha partits polítics i els governants del país es trien mitjançant eleccions. Tanmateix, això no era així fins fa poques dècades.

A Espanya va haver-hi una dictadura entre 1939 i 1975. Es va instaurar després que les tropes liderades pel general Francisco Franco vencessin en la Guerra Civil (1936-1939).

La dictadura passaria a denominar-se com a “franquisme” en referència al nom del dictador. Aquest règim autoritari va passar per diverses etapes al llarg dels anys i es prolongaria fins al dia de la seva mort, el 20 de novembre de 1975. Analitzem quines van ser les característiques generals del règim.

Una dictadura totalitària

El franquisme va ser una dictadura militar en la qual tots els poders de l’estat van caure en mans de Franco. Això va suposar la censura i repressió de qualsevol mena de resistència al règim franquista, juntament amb l’abolició dels partits polítics i sindicats. A més, es van suprimir drets humans, incloent-hi el de llibertat d’expressió i d’associació, i es va restringir l’ús de les llengües minoritàries, com el català o l’eusquera.

En conseqüència, es va instaurar un règim de la por on només existia un únic partit, la Falange Española Tradicionalista de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (FET de las JONS). L’exèrcit controlava els mitjans de comunicació i tant l’ensenyament com l’oci estaven regulats per difondre només les idees afins al règim. D’aquesta manera es pretenia obtenir el control social i ideològic de la ciutadania.

En el punt de mira estaven els vençuts de la Guerra Civil, que van ser denominats com a “enemics” d’Espanya. Es va perseguir qualsevol ideologia d’esquerres, tant comunistes com socialistes, però també a nacionalistes bascos, nacionalistes catalans i aquells que fossin considerats una amenaça per al règim. Molts d’ells van acabar en camps de concentració, treballant com esclaus, en presons on se’ls torturava, o fins i tot afusellats. Malgrat tot, actualment no hi ha un cens definitiu sobre el nombre de víctimes mortals.

Hi havia una postura ambivalent respecte als jueus, sobretot a causa de la idea que existia una conspiració judeo-maçònic-comunista-internacional, una teoria de la conspiració que defensava l’existència d’una unió entre comunistes, la secta maçònica i els jueus per a envair Espanya.

La resta d’ètnies que no pertanyien a la “raça espanyola”, que era com els afins al règim anomenaven les persones la família de les quals havia residit al país durant generacions o als qui ells consideraven que complien amb uns requisits subjectius, eren considerats éssers inferiors. Per exemple, les persones d’ètnia gitana.

Nacionalcatolicisme

Encara que també es va establir a Portugal i Croàcia, el nacionalcatolicisme va ser la base ideològica del franquisme. Es fonamenta en l’exaltació a la pàtria i de la religió catòlica, reprenent al mateix temps els antics valors de l’imperi espanyol. No va haver-hi llibertat religiosa durant el franquisme: tota persona que es volgués considerar un bon ciutadà d’Espanya havia de ser un catòlic fidel a Franco.

Franco era molt catòlic i entenia que el que feia era una missió de Déu. Volia protegir a l’Església de les persones contràries a la religió. A causa de les concessions i privilegis que va atorgar a l’Església catòlica, va comptar amb el suport dels principals representants de la institució.

En la llegenda de la moneda, amb el retrat de Franco, es pot llegir ‘Cabdill per la Gràcia de Déu’. (Wikipedia)

En nom del catolicisme, el discurs nacionalcatòlic es va imposar en els col·legis i va influenciar l’opinió pública amb l’objectiu d’utilitzar a la població per als seus interessos. En altres paraules, l’Església es va convertir en un instrument de poder favorable al franquisme.

Això va afectar profundament la simbologia franquista. A part de l’uniforme i l’himne franquista, la simbologia del règim estava relacionada amb el catolicisme tradicional espanyol, com l’àguila de la bandera, que representa Sant Joan, o el ‘Valle de los Caídos’, un monument funerari amb una enorme creu i una basílica, en el qual estan enterrats combatents de tots dos bàndols de la guerra.

 

Un feixisme espanyol?

Si bé el franquisme se sol definir com una ideologia feixista, alguns historiadors defensen que existeixen importants diferències a tenir en compte. El règim franquista, a diferència del nazisme alemany o el feixisme italià, era més religiós i conservador.

El seu ultracatolicisme no coincidia amb les idees de l’estat modern més pròpies del segle XX, però sí que hi havia una mirada cap al passat imperial semblant al model feixista.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

 

COMPARTIR
Article anteriorQui són i què defensen els antivacunes?
Article següentFranco: de militar a dictador
Redactor freelance. Màsters en Democràcies Actuals i en Història del Món (Universitat Pompeu Fabra). Ha escrit a Revista Mirall i United Explanations.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here