Quines són les principals energies verdes?

Hi ha diversos tipus d'energies renovables. Entre elles, l'eòlica. (Pixabay)

Les energies verdes o renovables es plantegen com una alternativa a l’energia nuclear i cada cop tenen més protagonisme en les societats industrialitzades

Un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) acordat per l’Organització de Nacions Unides (ONU) és aconseguir que tota la població del planeta tingui accés al consum d’energia i, a ser possible, que aquesta no contamini. Per això guanyen pes les alternatives energètiques verdes o renovables.

El Consell Europeu, integrat pels 27 Estats membres de la Unió Europea (UE), va acordar l’any 2007 que el percentatge d’energies renovables hauria d’arribar al 20% del consum total d’energia. Actualment, amb la crisi econòmica del coronavirus, es fa complicat arribar a aquesta meta. No obstant això, és un dels principals eixos del Pacte Verd Europeu, el full de ruta per dotar a la UE d’una economia més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.    

 

L’energia eòlica

L’illa de El Hierro (Illes Canàries) fou declarada al 2014 geoparc de la UNESCO pels seus programes mediambientals i el foment d’energies renovables, com l’eòlica.  (Xavier Cervera)

L’energia eòlica és la que s’obté a partir de vent. Les ratxes de vent mouen els aerogeneradors instal·lats, per exemple, a la part alta d’un turó, per produir electricitat. Acostumen a estar connectats a la xarxa de distribució elèctrica de la regió en la qual es troben.

L’energia eòlica és una de les més utilitzades al món. Segons l’Associació Mundial d’Energia Eòlica (WWEA, per les sigles en anglès), les turbines eòliques instal·lades a finals del 2018 van arribar a cobrir prop del 6% de la demanda mundial d’electricitat.

Dins de la Unió Europea, el país que encapçala la llista en producció d’energia eòlica és Dinamarca, amb el 40,8% del seu consum anual, segons l’informe Renewables 2019 Global Status Report.

L’energia eòlica és un recurs abundant, renovable i net l’impacte ambiental del qual és, en general, menys exagerat que el d’altres fonts d’energia.

 

L’energia hidràulica i mareomotriu

Una planta d’energia hidràulica al riu Segre, un dels principals afluents de l’Ebre. (JackF. iStockphoto)

L‘energia hidràulica genera electricitat a partir del moviment de l’aigua, de les energies cinètiques (moviment) i potencials (força). Per exemple, el cabal d’un riu produeix electricitat sense que per això esgotem l’aigua.

En el cas de l’energia mareomotriu, aquesta s’obté aprofitant el moviment de les marees  dels mars i oceans per generar electricitat. El grup de recerca REN21, format per experts, organitzacions intergovernamentals, associacions, ONG i científics, posa el focus en l’enorme potencial de l’oceà per produir energia i recomana seguir investigant possibles vies de desenvolupament.

Tot i no generar residus contaminants, té un gran impacte sobre el medi ambient i el paisatge. Per exemple, a l’hora de construir preses, ja que s’inunden grans superfícies de terreny i es modifica el cabal dels rius.

No obstant això, un dels principals avantatges de l’energia hidràulica és que el seu “motor” és l’aigua, un recurs que recobreix el 70% de la superfície del planeta Terra.

 

L’energia solar

Les llars i edificis poden autoabastir-se amb la implantació de plaques fotovoltaiques a les teulades, com la Fundació Terra de Barcelona. (Pedro Madueño)

L’ésser humà ha aprofitat l’energia que desprèn el Sol des de l’antiguitat mitjançant diferents tecnologies, que han anat evolucionant fins a l’actualitat.

Actualment, aquesta energia en forma de llum i calor es pot capturar i emmagatzemar en cèl·lules fotoelèctriques, heliòstats o col·lectors solars, també coneguts com plaques fotovoltaiques, per transformar-los després en energia fotovoltaica (electricitat) o tèrmica (calor).

L’Associació Europea de la Indústria Fotovoltaica (EPIA) avança en el seu últim informe que l’objectiu per a aquest 2020 és proveir el 12% del subministrament de tota l’energia elèctrica als països europeus.

Produir energia solar fotovoltaica no emet cap mena de pol·lució per la qual cosa ajuda a evitar l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. No obstant això, un dels seus principals desavantatges és que es necessita un dia clar per captar la llum del Sol, i les condicions meteorològiques no sempre es poden predir.

 

L’energia geotèrmica

Una planta d’energia geotèrmica. (Pixabay)

L’energia geotèrmica s’obté mitjançant l’aprofitament de la calor que emmagatzema l’interior de la Terra en les diferents capes. La calor es transmet des de les zones internes de l’escorça cap a la superfície a causa de l’acció de diversos fenòmens, com el moviment de les plaques de la terra o la circulació de les aigües subterrànies.

La temperatura del planeta és més alta a mesura que augmenta la profunditat. S’excava per aprofitar la calor de les roques i dels líquids subterranis i convertir-lo en electricitat.

Com energia renovable i no contaminant, un dels seus principals avantatges és que els recursos geotèrmics són pràcticament inesgotables. A més, es tracta d’una font d’energia estable, ja que pot produir electricitat o calor durant tot el dia, independentment de les variacions del clima.

 

L’energia biomassa i biogàs

Les estelles de llenya (imatge) són considerades biomassa forestal i serveixen com matèria orgànica per a la producció d’energia. (David Airob)

La biomassa és l’energia que s’obté a partir de la matèria orgànica, és a dir, dels residus i deixalles orgàniques que poden ser d’origen animal o vegetal.

Un exemple d’això seria la llenya, que podem cremar per generar electricitat o fermentar-per produir biogàs. Aquest està compost majoritàriament per diòxid de carboni i metà generats per la degradació de la biomassa, i s’utilitza com a combustible.

El desavantatge més gran d’aquest tipus de producció d’energia és que pot afavorir la desforestació de boscos i la substitució de zones de cultiu d’aliments.

El cultiu de vegetals destinats a produir biomassa pot fer que augmenti el preu dels aliments destinats a consum humà, un preu que els països pobres no poden assumir i que solen ser els més afectats per la fam.

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

COMPARTIR
Article anteriorCom afecta el coronavirus la salut mental?
Article següentAlemanya vol ser verda
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here