Quins conflictes hi ha a la regió etíop de Tigre?

Regió de Tigre Etiòpia
Milers de persones a la regió etíop de Tigre han hagut de fugir de casa seva i ara depenen de l'ajuda humanitària. (Igor Barbero / MSF)

Els enfrontaments entre l’exèrcit d’Etiòpia i els grups armats de la regió han provocat milers de morts i prop d’un milió de desplaçats

La població de Tigre, al nord d’Etiòpia, pateix des de fa mesos les conseqüències d’una guerra civil entre el govern etíop i el Front Popular per a l’Alliberament de Tigre (TPLF), el partit que governa a la regió. Els enfrontaments armats han afectat milions de persones que han hagut de fugir de casa seva i estan en risc de fam.

Fa temps que el govern central d’Etiòpia i el govern regional de Tigré estan en disputa. El TPLF solia formar part del Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (EPRDF), una coalició de partits que va governar a Etiòpia durant gairebé 30 anys. El 2018, el país va passar a estar governat pel Partit de la Prosperitat (PP), el partit de l’actual primer ministre, Abiy Ahmed. Amb el canvi de govern, el TPLF va perdre la seva influència en la política nacional.

Etiòpia havia de celebrar eleccions a l’agost del 2020, però no van poder dur-se a terme per la pandèmia de coronavirus. Més tard, el govern va declarar que hi havia problemes per imprimir i distribuir les paperetes a tot el país, així que van tornar a ajornar-se. El retard electoral va provocar una crisi política i malestar entre la població. Finalment, les eleccions han tingut lloc aquest 21 de juny, però no a tot el territori.

A finals de l’any passat, el govern etíop i el TPLF van començar a acusar-se mútuament de diversos atacs a Tigre. Al novembre, el govern va enviar-hi l’exèrcit per mantenir el control de la regió, fet que va acabar derivant en una guerra entre les autoritats etíops i els rebels del TPLF. Aquest enfrontament ha provocat una greu crisi humanitària.

A més, Etiòpia compta amb el suport d’Eritrea, país veí situat a la frontera nord, de manera que la regió de Tigre queda envoltada per exèrcits aliats. Eritrea es va independitzar d’Etiòpia de manera pacífica el 1993, encara que tots dos països van estar en guerra entre el 1998 i el 2000 per disputes sobre el territori.

El primer ministre etíop, Abiy Ahmed, va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2019 per la seva tasca en els acords de pau i la reconciliació. Malgrat això, el Front Popular per a l’Alliberament de Tigre (TPLF) i altres partits de l’oposició denuncien la seva deriva autoritària i temen que vulgui aferrar-se al poder.

 

Greu crisi humanitària

Tigre és una de les zones més desenvolupades d’Etiòpia, amb indústria, universitats i grans infraestructures sanitàries. En sis mesos de guerra, tot aquest patrimoni ha quedat destruït: s’han arrasat cultius, s’han destrossat magatzems i canalitzacions d’aigua i s’han saquejat i inutilitzat hospitals i escoles, segons denuncia Metges Sense Fronteres.

Els combats són molt violents i la població s’ha convertit en un objectiu. Tant el govern d’Etiòpia com el TPLF s’acusen de dur a terme matances i crims de guerra. Milers de persones han estat assassinades i centenars de milers han hagut de fugir de les seves llars sense res: hi ha més de 800.000 persones refugiades a la regió, segons les últimes dades d’ACNUR.

Ara mateix a Tigre més de 350.000 persones estan en risc de fam i 5,5 milions es troben en situació d’inseguretat alimentària, la qual cosa suposa que no tenen prou aliments per créixer i tenir una vida sana.

El govern d’Etiòpia va anunciar fa dos dies un alto el foc fins al setembre. Si es respecta, això permetria recuperar els cultius i salvar les collites per alimentar la població de Tigre, quelcom fonamental tenint en compte que gran part de la població depèn ara de l’ajuda humanitària.

Aquesta treva també permetrà que les organitzacions d’ajuda humanitària puguin actuar sense perill. La setmana passada, tres treballadors de l’ONG Metges Sense Fronteres van ser assassinats enmig del conflicte.

 

La vida a la Banya d’Àfrica

Etiòpia es troba a la Banya d’Àfrica, una regió desèrtica afectada per les guerres, la sequera i la fam. Està formada pels països de Djibouti, Eritrea, Etiòpia i Somàlia, encara que a vegades també s’hi inclouen Kenya, Uganda, Sudan i Sudan del Sud.

En aquesta regió viuen més de 200 milions de persones, la majoria en situació de pobresa, i hi ha més de 4,7 milions de persones desplaçades forçosament de casa seva. Gairebé un milió d’aquestes persones desplaçades viuen en camps de refugiats a Etiòpia i depenen de l’ajuda humanitària per sobreviure.

La sequera afecta els cultius i el bestiar i posa en perill milions de persones que no tenen res per menjar, especialment els més petits, perquè no disposar dels nutrients bàsics durant l’etapa de creixement pot provocar problemes de salut a l’edat adulta.

D’altra banda, els conflictes armats interns a països com Somàlia (i ara Etiòpia) produeixen milers de refugiats cada any. La població de la Banya d’Àfrica també està amenaçada per la presència de grups terroristes com Al Shabaab, que ataquen als governs africans que cooperen amb països occidentals.

Font: Europa Press, DW, Metges Sense Fronteres, ACNUR

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorEls estralls del coronavirus al Brasil
Article següentEl Partit Comunista Xinès fa 100 anys
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here