Rafael, el pintor del Renaixement

Exposició de Rafael organitzada a Roma amb motiu del 500 aniversari de la seva mort. (AFP)

Es compleixen 500 anys de la mort d’un dels pintors més representatius de la pintura renaixentista italiana

El 6 d’abril es commemora el 500 aniversari de la mort de Raffaello Sanzio (1483-1520), més conegut com a Rafael, un dels pintors més importants del Renaixement italià juntament amb altres grans artistes com Leonardo da Vinci o Miquel Ángel.

Raffaello Sanzio va néixer a Urbino, al nord-est d’Itàlia, el 6 d’abril del 1483. Era fill de Giovanni Santi, un pintor no gaire conegut que va morir quan Rafael era un nen. En quedar orfe, va anar passant per diferents tallers per formar-se com a aprenent i de seguida va destacar pel seu domini del dibuix i la pintura.

Rafael era capaç de dibuixar els rostres i cossos humans amb molt de realisme, però també dominava el color, les ombres i els petits detalls com el pèl, la posició del cos, els plecs de la pell o la roba.

Rafael es va traslladar a Florència el 1504 per continuar amb la seva formació. Allí va agafar influències d’altres pintors com Leonardo da Vinci i va pintar retrats de personatges nobles, retaules per a esglésies i frescos a les parets dels palaus dels rics comerciants del nord d’Itàlia.

 

Glòria eterna a Roma

Els seus anys a Florència li van servir per guanyar reconeixement i la seva fama el va dur a ser reclamat al Vaticà, on va treballar a les ordres de dos papes: Juli II i Lleó X.

Amb tan sols 25 anys, va rebre l’encàrrec de decorar les Estances Vaticanes, és a dir, els apartaments privats on vivia el papa. Allà es troben algunes de les seves obres més conegudes, com el fresc de L’Escola d’Atenes, que representa els filòsofs i pensadors més importants de la Grècia clàssica.

A banda de les Estances Vaticanes, va pintar retrats dels seus mecenes (els papes), pintures amb temes mitològics o religiosos i altres murals del palau. També va projectar alguns estudis arquitectònics d’edificis i palaus de la ciutat.

Mentre treballava al Vaticà va coincidir amb Miquel Ángel, que entre el 1508 i el 1512 va pintar el sostre de la Capella Sixtina. Es diu que no tenien molt bona relació ja que, a més de rivalitzar com a pintors, tenien caràcters molt diferents: Miquel Ángel era un geni difícil de tractar, mentre que Rafael era molt apreciat a la cort del papa.

En paral·lel als seus projectes al Vaticà, va posar en marxa un taller de pintura a Roma, on rebia encàrrecs de les famílies més poderoses d’Itàlia. Rafael concebia les idees i esbossos i els seus aprenents s’encarregaven de plasmar el seu estil i acabar algunes de les seves obres.

Rafael va morir el dia del seu 37 aniversari. Malgrat la seva joventut, ja era considerat un gran artista: li van fer un gran funeral al Vaticà i va ser enterrat al Panteó de Roma, un honor reservat a personatges il·lustres com artistes i reis.

 

El llegat de Rafael

Encara que va morir molt jove, Rafael va deixar una obra molt extensa que de seguida es va donar a conèixer a la resta d’Europa. Avui dia, les seves obres s’exposen a museus de tot el món.

En una data tan assenyalada, diversos museus d’Europa com El Prado, el Louvre o la Galeria dels Uffizi han cedit les seves obres per a organitzar l’exposició Rafael 1520-1483, que reuneix més d’un centenar d’obres de Rafael a les Escuderies del Quirinal a Roma.

L’epidèmia de coronavirus ha obligat a tancar tots els museus d’Itàlia, el país europeu més afectat. No obstant això, les autoritats esperen ajornar la mostra i poder rendir-li homenatge a la ciutat on va aconseguir la fama.

Junior Report ofereix aquest recurs gratuït durant l’època de confinament. Descarrega el pla de teletreball.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here