Reciclar per cuidar el planeta

La recollida selectiva és un dels pilars del reciclatge. (apomaries / Getty)

Separar els residus per aprofitar els seus materials ens permet reduir la nostra petjada ecològica

Per Biel Ros Penadés i Pau Soler Casanovas

Cada any al món es generen uns 2 bilions de tonelades de residus i, cap a l’any 2050, la xifra podria créixer fins als 3,4 bilions de tonelades. Els països amb més recursos generen el 33% de les deixalles, encara que només tenen el 16% de la població mundial: això significa que un habitant d’un d’ells pot generar 4,54 kilos d’escombraries al dia de mitjana.

Són dades d’un estudi de The World Bank publicat el 2018. L’informe explica que bona part dels residus acaba en abocadors que, si no es controlen, poden contaminar els sòls, l’aigua subterrània i també generar emissions de gasos d’efecte hivernacle. Actualment, només es recicla el 13,5% de les escombraries i s’utilitza per compost el 5,5%.

El reciclatge és una tasca senzilla i, alhora, ens ajuda a tenir cura del planeta. Separar els residus en funció del seu material permet donar-los un segon ús. S’aprofiten i recuperen part de les matèries per transformar allò que ja no és útil en un nou material. D’aquesta manera, estalviem energia i materials a l’hora de fabricar nous objectes i evitem acumular escombraries en els abocadors.

Ja les antigues civilitzacions reutilitzaven els seus objectes vells i escombraries. Però el reciclatge tal com el coneixem avui dia va començar a desenvolupar-se durant la dècada de 1970, època en la qual el moviment ecologista va guanyar força.

El primer Dia de la Terra (22 d’abril) es va celebrar fa 50 anys, el 1970, als Estats Units. Amb motiu de la seva primera edició es va crear el símbol internacional del reciclatge. A poc a poc es van anar aprovant per implementar diferents sistemes de reciclatge per a empreses i ciutadans al voltant del món.

 

Separar els residus per materials

El sistema de reciclatge varia depenent de país i fins i tot dins de les regions s’utilitzen diversos mètodes. No obstant això, en general els residus se separen en contenidors de colors en funció de si són plàstics, paper o cartó, vidre o material orgànic.

Els plàstics, llaunes i brics, al contenidor groc. Tots els residus d’aquests materials que no siguin envasos han d’anar a punts nets. Segons Ecoembes, organització que s’encarrega del reciclatge de plàstics i cartó, a Espanya cada persona va dipositar 15,7 quilograms d’envasos de plàstic, llaunes i brics al contenidor groc l’any 2018.

El paper i el cartó es dipositen en el contenidor blau. Quan es fabrica paper reciclat, es consumeix un 62% menys d’energia i un 86% menys d’aigua que si es produís paper nou, segons Ecoembes. L’any 2018, entre els envasos del contenidor groc i els del blau, a Espanya es van reciclar 1.453.123 tones de residus.

El vidre ha d’anar al contenidor verd. Ecovidrio, entitat que gestiona el reciclatge d’envasos d’aquest material, explica que el primer contenidor per a vidre es va instal·lar a Madrid el 1982. El vidre pot reciclar sense que perdi les seves propietats originals.

Les restes d’aliments, els tovallons o el paper de cuina usats van al contenidor marró. Són els residus orgànics. Les restes dipositades aquí permeten elaborar compost, que s’usa com a fertilitzant en camps o per generar energia.

A Espanya, aquest tipus de contenidor només es troba al País Basc, Navarra, Madrid i Catalunya, però es vol implantar al voltant de país. La Directiva Europea de Gestió de Residus ha fixat el 2023 com la data límit perquè estiguin implantats per tot Europa.

Els residus no reciclables van al contenidor gris. Els més habituals són cabells, pols o bolquers. Això sí, és important que cada ciutadà s’informi abans de dipositar qualsevol residu en aquest contenidor, ja que de vegades podrien reparar-se o dur-se a un punt verd.

 

Reciclar no és suficient

Tot i la importància de reciclar, fer-ho no és suficient per controlar els residus que produïm. Encara que puguem gestionar-los millor separant-los per contenidors, hem d’aprendre a reduir la nostra quantitat d’escombraries per, en definitiva, contaminar menys.

Per això és important conèixer les altres ‘erres’ associades a el reciclatge: redissenyar, reduir, reutilitzar, reparar, renovar i recuperar.

Cadascuna de les nostres accions compte. Per tenir cura d’el medi ambient és important informar-nos i crear hàbits. Alguns tan senzills com el reciclatge poden tenir un gran impacte en el futur de la planeta.

Informació elaborada en col·laboració amb la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL

Junior Report ofereix aquest recurs gratuït durant l’època de confinament. Descarrega el pla de teletreball.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here