Refugiats a Europa: el fracàs dels programes d’acollida

Milers de persones que han sol·licitat asil a països europeus es veuen obligades a esperar durant mesos o anys a camps de refugiats a les portes d’Europa. (Hernán Pané Saiz / HPS)

L’arribada de més d’un milió de refugiats el 2015 va evidenciar les deficiències del sistema d’asil a la Unió Europea

La creixent arribada de refugiats a Europa els últims anys ha provocat una crisi d’asil a la Unió Europea que encara està sense resoldre.

Milions de persones han arribat a les fronteres del continent fugint de la guerra i la violència, però l’incompliment dels acords d’acollida i el repartiment per quotes a cada país ha provocat que milers de persones es trobin sense opcions, esperant a camps de refugiats durant mesos o anys.

Per fer front a aquesta crisi humanitària, la Unió Europea té normatives comunitàries perquè tots els països membres actuïn de manera coordinada.

No obstant, fins i tot el Parlament Europeu ha reconegut que el milió de refugiats que va arribar el 2015 va posar de manifest “greus deficiències en el sistema d’asil”.

 

Quotes d’acollida per països

L’anomenada crisi dels refugiats va començar el 2015, amb l’arribada de gairebé un milió de persones que fugien de la guerra civil a Síria, a les quals van afegir-se’n d’altres que fugien de conflictes a l’Orient Mitjà i l’Àfrica Subsahariana.

La majoria d’aquestes persones arribaven a països del sud d’Europa, més pròxims en la ruta migratòria. Per això, països fronterers com Grècia i Itàlia es van veure desbordats.

Per alleujar les dificultats d’aquests països, el 2015 es van establir quotes d’acollida entre els països membres de la Unió Europea. El repartiment seguia un “mecanisme d’equitat” i es basava en la riquesa i la grandària de la població de cada país. Alemanya va ser un dels països que va acollir més refugiats.

Segons l’acord, els estats havien de repartir-se 160.000 refugiats i la Comissió Europea va destinar més de 5.000 milions d’euros en dos anys per ajudar els països a aconseguir-ho.

No obstant, malgrat els acords comunitaris, cada país membre té el poder de concedir o no l’estatus de refugiat. Per això, el programa d’acollida va fracassar i només van arribar a reubicar-se una quarta part dels refugiats.

Països com Hongria, Polònia, República Txeca o Eslovàquia es van negar a complir els compromisos i van tancar les fronteres al pas de migrants.

El fracàs de les polítiques d’asil ha provocat una proliferació de camps de refugiats a Grècia i Turquia, país amb el qual la UE té un acord per deportar els migrants en situació irregular.

Segons la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), els països de la UE van resoldre gairebé 600.000 sol·licituds de protecció internacional el 2018 (la meitat de dos anys abans), encara que dues de cada tres decisions finals van ser negatives.

La CEAR i altres organitzacions humanitàries denuncien que les diferències en els procediments de sol·licitud d’asil a cada país dificulten la concessió de permisos als refugiats.

 

Aconseguir l’estatus de refugiat

Segons la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats, un refugiat és una persona que es troba fora del seu país de procedència o on resideix habitualment, perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual, i no pot reclamar la protecció del seu país.

Les persones que temen per la seva vida al seu país poden sol·licitar asil en d’altres a través d’una petició formal. No es convertiran en refugiats fins que hagin estat reconeguts formalment per les autoritats d’aquest país.

Els tràmits per validar la petició d’asil solen ser molt llargs, sobretot perquè el nombre de sol·licitants és cada vegada més gran.

A més a més, la Convenció reconeix el principi de no-devolució, la qual cosa significa que aquestes persones no poden ser retornades al país d’on van sortir perquè la seva vida correria perill. No obstant, aquest principi no sempre es compleix.

El Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA), que recull les normatives migratòries comunes per als països membres de la UE, segueix sense canvis des de fa cinc anys. El Consell Europeu estudia diverses propostes per donar resposta als milers de migrants que esperen començar una vida millor a Europa.

De moment, la Comissió Europea confia en acords temporals com la proposta d’una Guàrdia Europea de Fronteres i Costes que assisteixi els estats membres, les devolucions de persones en situació irregular i la cooperació amb tercers països com Turquia.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here