Refugiats LGBTIQ+: quan ser i estimar lliurement pot costar-te fins a la vida 

Els refugiats d'Uganda Chris Wassawa i Kasaali Brian han fugit de Kenya a causa de la discriminació que patien al seu país degut a la seva orientació sexual. (Brian Inganga / AP)

Les persones que conformen el col·lectiu LGBTIQ+ poden ser perseguides, empresonades i fins i tot assassinades per la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere

Peu de foto: Al maig de 2020, Costa Rica es va convertir en el primer país centreamericà a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe. EZEQUIEL BECERRA / AFP

La comunitat LGBTIQ+ està formada per persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, transsexuals, travestis, intersexuals i queer. Moltes d’elles sofreixen discriminació i violència, són perseguides, empresonades i fins i tot assassinades per qüestions relacionades amb la identitat de gènere i la seva orientació sexual

En alguns països, les relacions entre persones del mateix sexe es persegueixen i es penalitzen, a vegades fins i tot amb la pena de mort. Moltes persones LGBTIQ+ es veuen obilgades a fugir dels seus països i buscar protecció com a refugiades.

Ja sigui durant el procés migratori com un cop instal·lades als països d’acollida, moltes d’aquestes persones es veuen afectades per la discriminació, l’estigma i els abusos, segons la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR).

 

En el punt de mira 

Cada vegada més governs arreu del món defensen els drets del col·lectiu LGBTIQ+, però encara existeixen molts països en els quals l’homosexualitat està penada amb la presó o fins i tot amb la mort

En 68 dels 193 estats membres de l’Organització de Nacions Unides (ONU) tenen lleis que criminalitzen els actes sexuals entre persones de la mateixa sexe, segons l’informe Homofobia d’Estat 2019, elaborat per l’Associació Internacional de Gais i Lesbianes (ILGA, en les seves sigles en anglès).

La majoria de països que persegueixen o prohibeixen les relacions homosexuals se situen en el continent africà. Alguns d’ells són Algèria, Burundi, Camerun, Txad, Eritrea i Gàmbia, en els quals a més el matrimoni homosexual o altres drets civils tampoc estan reconeguts a la Constitució. En aquests casos, les persones homosexuals es troben totalment desprotegides davant la llei, el que fa que els abusos i la discriminació quedin impunes.

Pel que fa a la pena de mort, s’aplica en un total de 6 països de manera efectiva: Nigèria, Somàlia, Sudan, Aràbia Saudita, l’Iran i el Iemen; i es contempla com una possibilitat a altres 5: Mauritània, Afganistan, Qatar, Emirats Àrabs Units i Pakistan, segons l’informe de la IGLA actualitzat el desembre de 2019.

 

Forçats a fugir

Davant d’aquesta situació de persecució i desprotecció, moltes persones es veuen abocades a fugir dels seus països per evitar ser empresonades o assassinades.

Es converteixen així en part de la població refugiada, que aquest any ha arribat als 79,5 milions de persones, segons les últimes dades publicades per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

Per evitar situacions d’abús, molts d’aquests refugiats oculten la seva orientació sexual o identitat de gènere durant el procés migratori o bé un cop arriben a país d’acollida, segons ACNUR. Això dificulta la tasca d’organitzacions i associacions en defensa dels drets humans que passa, principalment, per donar-los suport i ajudar-los a tramitar la petició d’asil.

 

Activistes en defensa dels drets LGBTIQ+

Moltes són les associacions, col·lectius i activistes que lluiten per defensar els drets de la comunitat LGBTIQ + a tot el món i des de diferents perspectives.

Recentment moria l’activista homosexual Larry Kramer, un dels fundadors de l’organització ACT UP a Nova York (Estats Units). La seva lluita es va centrar en la defensa de les persones afectades per la sida, una malaltia que debilita les defenses de l’organisme i que, tot i que actualment no té cura, pot tractar-se amb medicació.

És important assenyalar que totes les persones estem exposades a contagiar-nos del virus que provoca la sida, però els homes gais i bisexuals tenen un risc més alt de contreure’l, segons l’Organització Mundial de la Salut (ONU). Aquest fet va fer que en la dècada dels 80 i 90, la societat discriminés encara més al col·lectiu LGBTIQ+ per por a la malaltia.

En l’àmbit associatiu, Helem està considerada com una de les organitzacions pioneres en defensa de les persones LGBTIQ+ en el món àrab. A la fi dels anys 90, va sorgir com un moviment clandestí, però l’any 2014 es va constituir formalment i avui treballa de manera pública amb programes i espais de protecció i ajuda. Un exemple de com hi ha hagut un cert progrés al Líban pel que fa a l’obertura del debat públic sobre llibertats, drets i identitats sexuals.

De fet, en el documental La casset migrant (2017), dirigit per Eli Jean Tahchi, es recullen en cintes d’àudio els testimonis de persones de la comunitat LGBTIQ+ recolzades per Helem, amb l’objectiu d’enviar-les al Canadà i sol·licitar el permís d’asil.

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

COMPARTIR
Article anteriorI si llegim teatre?
Article següentEstudiants de secundària es converteixen en periodistes durant l’estiu 
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here