El repte dels petits agricultors

Invertir en petits projectes d'agricultura serviria per combatre el gana i dinamitzar l'economia a les zones més pobres. (USAID)

Invertir en l’agricultura familiar de les zones més pobres serviria per promoure el desenvolupament i combatre la fam

Gairebé el 70% de la producció mundial d’aliments es produeix en petites explotacions agrícoles. La majoria d’aquests terrenys fan menys de dues hectàrees i pertanyen a una família que les conrea, per això parlem d’agricultura familiar.

El desenvolupament d’aquests petits negocis familiars podria impulsar l’economia local i enriquir tota la comunitat. No obstant això, la falta de crèdit, infraestructura i recursos productius (terra, aigua, llavors, adob) impedeix que l’agricultura familiar creixi.

A les regions més pobres, els governs donen prioritat a les grans empreses multinacionals, que aporten grans quantitats de diners. Com a conseqüència, els petits productors no poden competir ni produir excedents: amb prou feines poden conrear aliments per a ells i les seves famílies.

Aquesta situació els fa encara més vulnerables davant de conflictes armats o els efectes del canvi climàtic. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el 80% de les persones que passa gana al món viu en zones rurals.

Fer front als conflictes

L’agricultura familiar requereix temps i recursos. A les zones de conflicte, la inestabilitat política impedeix que les famílies puguin dedicar-se a conrear la terra. En alguns casos, fins i tot han d’abandonar-la per buscar refugi.

A més de les conseqüències directes (perdre la terra i les reserves d’aliments), la inestabilitat també té efectes indirectes: augmenta el preu dels aliments alhora que disminueix el poder adquisitiu de les persones, que no poden comprar-ne.

En alguns casos, els conflictes s’allarguen i això agreuja la situació d’inseguretat alimentària. És el cas del Sudan del Sud, que el 2011 es va independitzar del Sudan i des de llavors la seva població pateix la violència d’un conflicte armat. El febrer del 2017, les Nacions Unides hi van declarar situació de fam.

Les conseqüències del canvi climàtic

Els efectes de l’escalfament global també influeixen en l’agricultura i la producció d’aliments, i agreuja encara més la situació de gana i desnutrició a les zones rurals.

A les ciutats i els grans nuclis de població és fàcil trobar menjar: només cal anar fins al mercat, una botiga de queviures o un supermercat per comprar gairebé qualsevol aliment.

A les zones rurals, la limitació en la quantitat d’aliments disponibles es compensa amb la qualitat dels productes, naturals i frescos. El problema és que, sovint, la producció depèn de la climatologia. Si no plou (o al contrari: si plou massa o pedrega) pot perdre’s tota una collita i els ingressos que representa.

A la imprevisibilitat del temps cal afegir un nou fenomen: el canvi climàtic. La pujada de temperatures a tot el planeta provoca fenòmens climatològics extrems (onades de calor, sequera, inundacions) o dona lloc a catàstrofes naturals (incendis, huracans, allaus) que afecten els agricultors.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorDiccionari de la malnutrició
Article següentLa violència de la fam 
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here