El rostre humà darrere de l’immigrant

Portada de la novel·la 'La aventura de Saïd', editada per SM/Cruïlla

La novel·la L’aventura de Saïd, de Josep Lorman, ens convida a reflexionar sobre el racisme i la discriminació

Per Judith Vives 

L’escriptor Josep Lorman estava de vacances a la platja de Carboneras, a Mojácar, quan va veure arribar a la costa una pastera carregada d’immigrants procedents d’Àfrica. No tots van arribar amb vida, una imatge que el va impactar.

Corria l’any 1992 i aquest fenomen de la immigració era bastant nou. Després d’observar també com alguns barris de les ciutats s’omplien d’immigrants, Lorman va decidir informar-se sobre el tema. Es va dirigir a l’organització SOS Racisme, qui el va posar en contacte amb diferents associacions d’immigrants.

A partir dels relats i experiències d’aquestes persones que havien arriscat la seva vida per arribar al nostre país, Lorman va anar desenvolupant la idea per la seva novel·la L’aventura de Saïd, editada per SM i Cruïlla.

La peripècia d’un jove immigrant

La novel·la té com a protagonista a Saïd, un jove marroquí que, empès per la misèria i la manca d’expectatives, decideix deixar el seu poble, la família i els amics per llençar-se a l’aventura d’obrir-se camí a Barcelona.

Al principi troba suport i gent disposada a ajudar-lo, com l’ONG SOS Racisme, altres emigrants amb els quals forma un grup de música i, sobretot, l’Anna, una periodista. No obstant això, no passa molt temps fins que comprova que l’odi i la violència són habituals a la vida.

Aviat Saïd ha de fer front a un grup de caps rapats, encarar-se amb els problemes a l’hora d’aconseguir la documentació que legalitzi la seva situació i experimentar el rebuig dels pares de l’Ana, de la qual s’enamora.

Amb el suport de l’Ana, s’atreveix a declarar com a testimoni en el judici per la mort d’un company seu, assassinat per nois d’ultradreta. El seu testimoni té un preu: ha de tornar al Marroc perquè no té la documentació en regla.

Empatitzar i no estigmatitzar

L’aventura de Saïd ens ajuda a comprendre la peripècia que viuen tants i tants joves immigrants que vénen a Espanya per treballar i millorar les seves perspectives. Segons explica Lorman, amb aquesta història que recull situacions reals que li van explicar les persones amb les que va poder parlar, ha volgut mostrar “que darrere de l’estereotip de l’immigrant hi ha una persona amb desitjos i necessitats”. Amb la seva novel·la, vol aconseguir que els joves lectors “empatitzin i no estigmatitzin la immigració“.

El llibre, a més, permet reflexionar sobre les diferents postures que s’adopten davant l’emigració, des de la solidaritat fins el rebuig i la violència xenòfoba.

En el moment en què Lorman va escriure la novel·la, no existien al nostre país les estructures d’acollida per als immigrants i la població els rebia amb molt més recel. La situació, valora l’escriptor, ha canviat a dia d’avui, en què la majoria de gent ha acceptat aquest fenomen, tot i els casos puntuals de racisme. “Avui totes les escoles hi ha immigrants i hi ha una segona i tercera generació que ja està plenament integrada“, explica.

Informació elaborada en col·laboració amb SM/Cruïlla.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here