Segrestos massius de nenes a Nigèria

El segrest de nenes a Nigèria s'ha convertit en una "arma de guerra" que utilitzen tant els grups terroristes com el govern. (Doug Linstedt / Unsplash)

El grup terrorista Boko Haram utilitza aquests segrestos per atemorir la població nigeriana

Fa una setmana es coneixia la notícia de l’alliberament de 279 nenes que havien estat segrestades en una escola de Nigèria. El 26 de febrer, un grup d’homes armats van entrar a l’escola de matinada i es van endur les alumnes, que van estar retingudes durant cinc dies abans de ser alliberades per les autoritats nigerianes.

El governador de la regió, Bell Muhammad Matawalle, va publicar la notícia al seu compte de Twitter: “M’alegra anunciar l’alliberament de les estudiants segrestades de l’Escola de Secundària de Ciències del Govern de la ciutat de Jangebe, superant els obstacles als nostres esforços”.

Els últims mesos, aquest tipus d’atacs a escoles s’han intensificat. De fet, aquest ha estat el tercer segrest massiu en dos mesos al nord i centre-oest de Nigèria. L’11 de desembre del 2020, 344 alumnes (nens) van ser segrestats d’una escola a Kankara, en l’estat de Katsina; i el 17 de febrer, una quarantena de persones -entre alumnat, personal docent i familiars- van ser segrestades de l’Institut de Ciències de Kagara.

Tots van acabar amb l’alliberament de les víctimes després de les negociacions entre el govern i els autors dels segrestos, la majoria grups criminals que busquen aconseguir diners a canvi de retornar les nenes raptades.

Segons organitzacions com Amnistia Internacional, l’objectiu d’aquests segrestos és atemorir la població, obtenir recursos econòmics, reclutar els nens com a soldats i convertir les nenes en “mullers”.

Es tracta d’una situació d’extrema violència i vulneració de drets humans que ha provocat que molts d’aquests nens i nenes es vegin obligats a fugir del seu país. Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), més de 1,7 milions de persones segueixen sense poder tornar a casa seva a Nigèria a conseqüència d’aquests atacs violents, la majoria per part del grup terrorista Boko Haram.

Mapa de Nigèria i països fronterers. (Oriol Vidal).

Islamisme radical: Què és Boko Haram?

Gran part d’aquests segrestos massius han estat reivindicats per Boko Haram, un grup terrorista fundat pel líder religiós Mohamed Yusuf l’any 2002. A la ciutat de Maiduguri, al nord-est de Nigèria, Yusuf va començar difondre missatges sobre integrisme islàmic i va utilitzar una mesquita i una escola islàmica com a centre de reclutament de joves.

Set anys més tard, aquests joves van protagonitzar diversos atacs violents contra edificis públics de la ciutat. L’exèrcit nigerià va haver d’intervenir i Yusuf va ser abatut. Però la seva mort no va suposar la fi del grup sinó que en va sorgir un nou líder, Abubakar Shekau.

Boko Haram proclama una versió estricta i fanàtica de la xaria, que és com es coneix la llei islàmica. Els seus integrants tenen una visió molt conservadora de la dona: consideren que les nenes no han d’anar a escola i tenir una educació, sinó que el seu futur passa pel matrimoni i la criança dels fills.

En aquest context els segrestos de nenes s’han convertit en una “arma de guerra”, però no només per part del grup terrorista sinó també per les forces de seguretat nigerianes. Des de desembre del 2011, l’exèrcit de Nigèria ha segrestat un centenar d’esposes i fills d’alguns dels dirigents més destacats de Boko Haram, segons va publicar el diari The Guardian.

Aquesta situació d’inestabilitat política s’explica per la pobresa extrema que afecta el país, els alts nivells d’analfabetisme i la falta d’autoritat de l’Estat. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), des del 2004, més de 27.000 persones han mort víctimes de Boko Haram a Nigèria.

 

Les nenes de l’escola de Chibok

El 14 d’abril del 2014, 276 alumnes d’una escola de Chibok (al nord-oest de Nigèria) van ser segrestades per membres de Boko Haram. Aquest segrest va provocar un gran enrenou mediàtic i la mobilització de la comunitat internacional, per a qui la situació de la població civil a Nigèria era pràcticament desconeguda.

Personalitats com el Papa Francesc o Michelle Obama, ex primera dama dels Estats Units, van donar suport a la campanya de Twitter amb l’etiqueta #BringBackOurGirls a favor de l’alliberament de les nenes segrestades. Avui dia, prop d’un centenar d’aquestes nenes segueixen desaparegudes.

Coincidint amb el setè aniversari del segrest, aquest mes de març s’ha publicat el llibre Bring Back Our Girls (Harper Collins, 2021), escrit per Joe Parkinson i Drew Hinshaw. Un llibre d’investigació periodística que aprofundeix en els motius polítics que van provocar el segrest de Chibok, quin paper va jugar la comunitat internacional en l’alliberament d’algunes de les ostatges i com aquestes nenes van viure aquella experiència traumàtica.

Fonts: ONU, ACNUR, Amnistia Internacional, The Guardian, Eldiario.es, El País

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorPetita història de les dones escriptores
Article següentMaría Martínez: “Sempre es pot millorar la societat en qualsevol àmbit”
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here