Ser corresponsal a l’Àfrica, un repte apassionant

El periodista Xavier Aldekoa, durant l'entrevista. (Silvia Muñoz)

El corresponsal a l’Àfrica de La Vanguardia, Xavier Aldekoa, explica la seva visió del continent i parla del seu treball sobre el terreny

Per Silvia Muñoz

Els contes que li explicava el seu pare van despertar l’interès del periodista Xavier Aldekoa pel continent africà. És per això que, amb tan sols vint anys, va emprendre el seu primer viatge a Mali. Des d’aquell moment, ha cobert conflictes i ha parlat de com es viu a diversos països africans. 

Des del 2009 és corresponsal de La Vanguardia i, a més, és cofundador de la Revista 5W especialitzada en reportatges en profunditat

Parlem amb ell per saber com és la vida d’un corresponsal i com viu el repte d’explicar què passa en un continent tan gran i divers.

 

El primer país africà que vas visitar fou Mali. Què vas sentir el primer dia?

Tenia vint anys. Tenia la sensació de no conèixer a ningú i allò que es desconeix genera incertesa. Això no obstant, vaig decidir que si anava amb la ment oberta, tot seria més fàcil. I així va ser. Vaig conèixer a l’Abdoulaye en arribar i es va convertir en un dels meus grans amics a l’Àfrica. Durant el mes i mig que vaig estar allò, no vaig dormir en cap hotel perquè la gent que anava coneixent em convidava a casa seva.

 

Com és la vida d’un corresponsal? 

Ser corresponsal és una capsa plena de sorpreses i d’històries diferents. No hi ha rutines, no hi ha un dia semblant a un altre. És necessari llegir molt i estar al dia d’allò que està passant. 

D’una banda, allò que passa a l’Àfrica generalment no interessa molt fora del continent. Però això pot ser una cosa bona perquè em permet tenir més temps per investigar històries amb més profunditat. 

Ser corresponsal als Estats Units, Alemanya o Londres implica que s’ha de parlar sempre de l’actualitat. A l’Àfrica tinc més temps per cexplicar els avenços en matèria de feminisme, sobre els drets humans o la importància de l’energia solar, per exemple. A més, em permet gaudir d’una pausa entre cada història. 

 

Com definiries Àfrica?

És el continent del futur, el més jove. És un continent viu i fascinant que, si s’observa atentament, ens permet aprendre molt també sobre com som nosaltres. És una connexió que ve de llarg però que continua viva. 

 

Com es veu l’Àfrica des d’Occident i com creus que l’hauríem de percebre? 

És un error veure el continent com un tot, com una unitat. A més, des d’Occident a vegades es percep amb temor, allò vist com a desconegut i salvatge genera por. D’altra banda, també hi ha una visió paternalista del continent. Es pensa que els seus habitants són víctimes i que necessiten ser salvades. 

Per trencar amb això, és important que els mitjans de comunicació ajudin a veure com és el continent de veritat. Parlar dels canvis, de la història i de les seves tradicions. D’aquesta manera es pot tenir una visió més realista. 

 

Les històries que cobreixes acostumen a ser emocionalment dures. Creus que el corresponsal o el periodista ha de separar els sentiments de la realitat? 

No, perquè treballo explicant la realitat i els sentiments són una manera de traduir allò que passa a certes persones en certs llocs. 

Si estic cobrint un fet i allò em genera indignació, tristesa o alegria, ho he de mostrar perquè forma part de la meva feina. El periodista no és el centre del reportatge i ha de separar la seva vida personal, però això no implica fugir del dolor. 

Una situació dura em pot generar malestar, sí, però també em dona molta força veure com les persones que la pateixen se sobreposen a aquest sofriment.

 

El corresponsal està en perill d’extinció?

Hi ha hagut una crisi del sector de la comunicació que ha tingut un impacte en totes les corresponsalies, especialment en aquelles que no cobreixen temes d’actualitat. No sé si podem parlar de perill d’extinció, però sí que  es treballa amb més dificultats. 

 

Creus que hi ha interès entre els joves periodistes per ser corresponsals?

Em sembla injust generalitzar perquè no sé quines sensibilitats tenen les noves generacions. Però segur que serà més complicat que abans. De totes maneres, el periodisme no és una professió fàcil. Has de ser conscient que és una carrera de fons sense final, has de dedicar-li molta passió perquè això et donarà forces per continuar. 

La humilitat és necessària per ser periodista i fer una bona feina. Només així, assumint que no ho sabem tot, podrem fer una feina més honesta i real. 

Informació elaborada amb la col·laboració del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here