Superlliga: guerra al futbol

El nou projecte de Superlliga posa en dubte la Champions League, la màxima competició europea, organitzada per la UEFA. (Michal Balog / Unsplash)

Arran de les advertències de la UEFA, els clubs anglesos s’han retirat de la Superlliga i només queden sis equips defensant la nova competició esportiva

Dotze clubs de futbol de la lliga espanyola, anglesa i italiana van presentar dilluns un nou projecte esportiu: la Superlliga, una competició de màxim nivell amb els 20 clubs més importants d’Europa.

Els Clubs Fundadors són el Real Madrid CF, el FC Barcelona i l’Atlético de Madrid de LaLiga espanyola; l’Arsenal FC, el Chelsea FC, ​​el Liverpool FC, el Manchester City, el Manchester United i el Tottenham Hotspur de la Premier League anglesa, i l’AC Milan, l’FC Internazionale Milà i el Juventus FC de la Serie A italiana. Tres clubs més es presentaran pròximament fins a arribar als 15 clubs fundadors.

La Superlliga ha provocat un gran enrenou al món del futbol. La Unió de Federacions Europees de Futbol (UEFA), el màxim organisme del futbol europeu, va mostrar la seva oposició al projecte en un comunicat i va advertir als equips que hi participessin que no podrien competir en altres tornejos a nivell nacional, europeu o mundial.

Com a conseqüència, dimarts a la tarda els sis equips de la Premier League anglesa van anunciar la seva retirada de la Superlliga. Ara queda la incògnita de si el nou projecte esportiu seguirà endavant.

L’objectiu de la Superlliga era crear una competició tancada en la qual només participin els equips més grans de les lligues europees, per garantir l’espectacle futbolístic. A més, com que organitzarien la seva pròpia competició, aquests clubs podrien gestionar directament els drets comercials i audiovisuals, que suposen milers de milions d’euros.

La pandèmia de coronavirus ha afectat també el negoci del futbol. Les restriccions per la covid-19 obliguen a disputar els partits sense públic, la qual cosa ha provocat una disminució dels ingressos en entrades però també dels patrocinadors, que inverteixen menys diners en publicitat.

Els Clubs Fundadors assenyalen que aquest nou format els permetrà augmentar els ingressos, millorar el seu rendiment esportiu i oferir més espectacle. La Superliga començaria a l’estiu del 2022.

No obstant això, la proposta no ha agradat a tothom. La UEFA compta amb el suport de la Federació de Futbol Anglesa, la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i la Federació Italiana de Futbol (FIGC).

Segons la UEFA, el futbol es basa en competicions obertes i en el mèrit esportiu, de manera que fins i tot els equips més petits poden arribar a disputar les grans competicions com la Champions League (si aconsegueixen superar les primeres fases). En canvi, la Superliga només beneficiaria els clubs organitzadors i els seus propis interessos.

Els clubs de la Ligue 1 francesa i de la Bundeslliga alemanya, les altres dues grans lligues europees, també s’han posicionat en contra de la Superlliga. I fins i tot el president de França, Emmanuel Macron, i el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, han criticat el projecte.

 

Una qüestió de diners

Els periodistes especialitzats assenyalen que, en el fons, aquest enfrontament entre els Clubs Fundadors de la Superliga i la UEFA es una qüestió de diners.

Fins ara, el títol anual més important del futbol europeu era la Champions League, un torneig organitzat per la UEFA. I és la UEFA també qui s’encarrega de repartir els beneficis derivats d’aquesta competició (drets de retransmissió, patrocinis) entre els clubs participants. Però els clubs consideren que són ells, amb els jugadors, els qui aporten l’espectacle, per això volen tenir més poder sobre la distribució d’ingressos.

Si la Superliga segueix endavant, la Champions perdria dotze dels seus competidors més importants. Com a conseqüència, la competició perdria interès i això repercutiria en els contractes de publicitat i televisió. Per això, la UEFA ha advertit als Clubs Fundadors que podrien quedar vetats de la Champions, l’Eurocopa o el Mundial.

Els Clubs Fundadors de la Superliga podrien guanyar fins a 300 milions d’euros per temporada, segons un article publicat al gener al diari The Times on es descobrien alguns detalls de l’esborrany del projecte. El guanyador de la Champions 2021 s’emportarà uns 120 milions.

A més, rebran 3.500 milions d’euros per donar suport a la seva estratègia esportiva i compensar les pèrdues provocades per la pandèmia. La Superliga compta amb el finançament de JP Morgan, una important empresa financera que aportarà el crèdit inicial per posar en marxa la competició.

 

L’esport com a espectacle

La Superliga segueix l’exemple d’altres competicions que han apostat per un canvi de format per oferir més espectacle i, d’aquesta manera, augmentar els seus ingressos. El model de referència solen ser les lligues esportives dels Estats Units, on la competició és tan important com l’entreteniment.

El 2000, l’empresa privada Euroleague Basketball va organitzar l’Eurolliga: una nova competició entre els clubs de bàsquet més importants d’Europa que seguia el model de Final Four de l’NBA americana. Aquest sistema augmentava el nombre d’enfrontaments entre equips, de manera que la classificació podia canviar a cada partit i això afegia emoció a la competició.

L’Eurolliga va acabar desplaçant en interès i popularitat a la Copa de Campions, la competició oficial organitzada per la Confederació Europea de Bàsquet (FIBA).

La pròpia UEFA estava preparant un canvi de format per a la Champions League, conscient dels efectes de la covid-19 sobre l’economia dels equips i de la intenció d’alguns clubs de crear una nova Superliga.

Amb el nou sistema, que havia de presentar-se oficialment el 19 d’abril, jugaran 36 equips (ara en són 32) i dels 125 partits que es disputen ara es passaria a 225 enfrontaments, fet que faria augmentar els ingressos per retransmissió i l’opció d’incloure més equips en la competició.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorEls millors equips mòbils per als reporters júnior
Article següentRelleu polític a Cuba
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here