La Terra en l’era de l’Antropocè

Les activitats humanes han deixat petjada sobre el planeta. Hem de rectificar abans que sigui massa tard. (Wikipedia)

L’impacte de l’ésser humà sobre el planeta Terra ha marcat l’inici d’una nova era geològica

L’Antropocè és una nova era geològica que posa el focus en com l’activitat humana ha influït en el planeta. La història de la Terra es divideix en diferents eres geològiques: ara estem a l’Holocè i, dins d’aquesta era geològica, l’Antropocè seria la més recent de les seves etapes.

A pesar que existeix un gran consens entre els científics, el concepte d’Antropocè encara no ha estat aprovat per la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS).

El professor Paul J. Crutzen, premi Nobel de Química el 1995, va encunyar el terme a principis de segle basant-se en el gran impacte de l’ésser humà sobre els processos globals del planeta, sobretot des de la primera Revolució Industrial (1760-1840).

 

L’‘Homo sapiens’ com a agent geològic

Les activitats humanes han provocat canvis molt profunds al planeta. Tant, que els científics consideren l’Homo sapiens com un agent geològic, un factor que afecta la superfície de la Terra i els seus recursos.

Entre les conseqüències d’aquests canvis ambientals hi ha l’augment de la temperatura mitjana global, que es deu principalment a la crema de combustibles fòssils en activitats com la producció, els transports o l’obtenció d’energia.

“La humanitat està empenyent el Planeta a unes condicions en què la nostra pròpia supervivència és improbable que sigui possible”, afirma Irene Martín-Forés, investigadora del Departament de Biogeografia i Canvi Global del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN), institució del CSIC.

La globalització, el comerç internacional i la superpoblació mundial poden arribar a ser aspectes nocius per al planeta. “No hem estat capaços de preveure o anticipar-nos a les conseqüències derivades de l’activitat humana”, considera Martín-Forés.

 

Canvis globals

El canvi climàtic és un “factor clau” per explicar el canvi global. La investigadora posa com a exemple la temperatura rècord registrada al maig d’aquest any per l’observatori Mauna Loa de Hawaii, als Estats Units.

Aquest centre de referència mundial va registrar la xifra de 415,39 ppm (parts per milió), la màxima quantitat de CO2 emmagatzemada a l’atmosfera des que se’n tenen dades.

Aquesta xifra suposa un 30% per sobre de les dades registrades en l’era preindustrial, segons es recull en un article científic publicat a la revista Cuadernos de Investigación Geográfica.

La pèrdua de biodiversitat, la contaminació dels aqüífers, la desforestació dels boscos i l’acidificació de l’aigua del mar són altres exemples d’aquests canvis.

El canvi en els usos que es donen al sòl és un altre dels motors de canvi global amb més impacte. A l’Amazònia, per exemple, la taxa de desforestació actual és del 17%, no gaire lluny del 20% que representa un punt de no retorn a partir del qual es perdria la funcionalitat del bosc tropical.

“Tenim una responsabilitat molt important amb les generacions futures”, afirma Martín-Forés alhora que insta governs, empreses i ciutadans a actuar immediatament per abordar l’emergència climàtica i tenir cura del planeta.

A més a més de la desforestació provocada per les activitats humanes, els incendis són un altre dels factors que més influeixen en l’estat de salut dels boscos del nostre planeta. Els recents incendis de l’Amazònia i de gran part d’Àfrica afecten principalment boscos de “gran qualitat”, és a dir, els que tenen més diversitat de flora i fauna.

 

L’era del futur: l’Aerocè?

La Fundació Aerocè té com a objectiu crear més consciència sobre els recursos disponibles del planeta a través de la investigació científica, l’experiència artística i l’educació.

Aquesta iniciativa segueix els fonaments del mutualisme, un moviment que defensa la relació simbiòtica entre tots els éssers vius del planeta, perquè puguin beneficiar-se mútuament els uns dels altres.

Aquest article té el suport del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN)

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Treballa aquest tema a classe!

 

COMPARTIR
Article anteriorEl Blanc!, un festival virtual per conèixer les últimes tendències del disseny
Article següentMalbaratament d’aliments: un problema per al planeta
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here