La Tomatina: guerra de tomàquets a Buñol

A La Tomatina es fan servir més de 140 tones de tomàquet madur. (Aj. Buñol)

Milers de persones es reuneixen cada any en aquest municipi valencià per llançar-se tones de tomàquet madur

El municipi valencià de Buñol celebra aquest any la 74a edició de La Tomatina, una festa popular on milers de persones es llancen milions de tomàquets.

Aquesta tradició tan peculiar s’organitza l’últim dimecres d’agost. A les 11 del matí es llança una carcassa pirotècnica que marca l’inici de la batalla campal de tomàquets, que dura una hora exacta.

Sis camions carregats de tomàquets recorren els carrers del centre del poble deixant anar la càrrega al seu pas, mentre els participants es llancen els tomàquets (s’han d’esprémer abans perquè no facin mal quan impacten).

L’any passat, més de 20.000 persones es van reunir per gaudir de la festa i llançar 145.000 quilos de tomàquet madur. Les autoritats asseguren que es tracta de vegetals massa madurs per poder consumir-los.

Els orígens de la Tomatina es remunten al 1945. Durant les festes de Bunyol es va organitzar una petita baralla entre joves del poble. A prop hi havia una parada de fruites i verdures i la gent va començar a tirar-se tomàquets fins que la policia va posar fi a la batussa.

L’any següent, els joves van voler repetir aquella batalla vegetal, però aquesta vegada van portar els tomàquets de casa. Havia nascut una tradició.

La festa va ser prohibida a principis dels anys 50, durant la dictadura franquista. No obstant això, la pressió dels veïns per a continuar celebrant-la va convèncer les autoritats per a instaurar-la de forma oficial en 1957.

La Tomatina va ser declarada Festa d’Interès Turístic Internacional el 2002 i cada any atreu turistes d’arreu del món.

 

Un país de festes

La Tomatina és una de les festes populars més conegudes, però existeixen altres celebracions que marquen el calendari festiu a Espanya.

L’any comença amb els Carnestoltes de les Illes Canàries, que se celebren entre gener i març depenent de l’any. Els més coneguts són els de Tenerife i Las Palmas, que s’omplen de música, color i els vestits enlluernadors de les seves reines drag queen.

A mitjan mes de març arriben les Falles de València, grans monuments de fusta i cartró que representen amb detall personatges i escenes populars i poden superar els 30 metres. La festa acaba amb la cremà, quan es cremen les falles per Sant Josep (19 de març).

La Feria de Abril omple cada any els carrers de Sevilla amb casetes decorades amb fanalets. Els participants munten a cavall, porten vestits tradicionals i ballen al so de les sevillanes.

Entre maig i juny, coincidint amb la celebració cristiana del Corpus Christi, se celebra la Patum de Berga. Fa segles, aquesta festa d’origen medieval representava escenes bíbliques per alliçonar el poble; amb el temps s’ha mantingut la part més festiva dels balls tradicionals.

La revetlla de Sant Joan se celebra el 23 de juny, vigília de Sant Joan. És una festa molt popular a les comunitats de la costa mediterrània, sobretot a Catalunya i les illes Balears, on s’encenen fogueres i es llancen petards i focs artificials.

Els Sanfermines de Pamplona són una de les festes espanyoles més conegudes a nivell internacional, en part gràcies a les narracions del novel·lista Ernest Hemingway. El chupinazo del 7 de juliol marca l’inici dels encierros, on els corredors demostren la seva habilitat davant els toros pels carrers de la ciutat.

Una de les poques cites que combina esport i festa és el Descens del Sella, que se celebra a Astúries a principis d’agost. La competició esportiva reuneix atletes d’elit i piragüistes aficionats que alternen el rem amb la festa a la vora del riu.

La Verge del Pilar és la Patrona de Saragossa, però les Festes del Pilar reuneixen gent de tota Espanya a la capital aragonesa. A mitjan octubre i durant 10 dies, s’organitzen centenars d’activitats per tota la ciutat: el tradicional pregó, fires de productes artesanals, concerts, competicions esportives, exposicions…

El món sencer celebra el cap d’any el 31 de desembre… excepte a Salamanca, on el Cap d’Any Universitari se celebra per avançat a mitjan desembre. D’aquesta manera, milers d’estudiants espanyols i estrangers poden celebrar el cap d’any amb els seus companys abans de tornar a casa per Nadal.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here