Tots humans, tots iguals

Drets Humans
La Declaració Universal dels Drets Humans es va aprovar poc després de la Segona Guerra Mundial per regular els drets i llibertats de totes les persones. (Nacions Unides)

La Declaració Universal dels Drets Humans continua sent fonamental en un món marcat per la pandèmia de covid, els conflictes i la desigualtat 

Avui se celebra el 73 aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH), un conjunt de drets i llibertats bàsics perquè qualsevol persona del món visqui en igualtat d’oportunitats, de manera justa i en pau. Per això, enguany l’Organització de les Nacions Unides (ONU) celebra la data amb el lema: “Tots humans, tots iguals”. 

La DUDH es va aprovar el 10 de desembre del 1948, poc després que acabés la Segona Guerra Mundial (1939-1945), amb l’objectiu de regular els drets dels ciutadans i ciutadanes a tot el planeta, independentment del seu origen, ideologia, religió o qualsevol altre motiu.

La Declaració recull drets fonamentals com el dret a la llibertat d’expressió, el dret a rebre una educació de qualitat per poder créixer i desenvolupar-se com a persones, o el dret a tenir un nivell de vida adequat que asseguri la salut i benestar de totes les persones, tant en l’alimentació com en l’habitatge o l’assistència mèdica.

Les Nacions Unides han llançat una campanya a través de xarxes socials per difondre la DUDH i donar a conèixer els drets humans als més joves. La campanya fa servir etiquetes com #FightRacism per denunciar el racisme i les situacions de discriminació o #IStandWithHer per defensar la igualtat de gènere i els drets de les dones.

Els governs i institucions internacionals com les Nacions Unides són els encarregats de vetllar pel compliment dels drets humans; ara bé, les empreses, les organitzacions privades i la mateixa ciutadania també han d’implicar-se per protegir els drets i llibertats de les persones. 

Alhora, els drets humans són la base dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), una sèrie de 17 objectius promoguts per les Nacions Unides per crear un món més just i sostenible. Avui dia, la pandèmia de covid-19, la guerra i els conflictes armats són el principal obstacle per als drets humans.

 

Covid-19: un retrocés per als drets humans

Des que es va declarar la pandèmia de covid-19 a principis del 2020, ja s’han registrat més de 266 milions de casos i prop de 5,3 milions de persones han mort, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut. 

La pandèmia ha afectat els drets de milions de persones a tot el món. D’una banda, el confinament, les restriccions en la mobilitat i el tancament de fronteres entraven en contradicció directa amb l’article 13 de la DUDH: el dret a circular lliurement per sortir d’un país i entrar en un altre, o fins i tot per tornar al lloc de residència.

Altres restriccions que es van establir més tard, quan la pandèmia estava més controlada, també van representar una violació dels drets humans. Per exemple, la limitació en el nombre de persones que podien trobar-se violava l’article 20 sobre la llibertat de reunió, mentre que el tancament de discoteques, teatres i altres llocs d’oci suposava un obstacle per a l’article 24: el dret a gaudir del temps lliure.

En l’actualitat, l’aplicació del passaport covid en diversos països a l’hora de viatjar, entrar a locals públics o fins i tot per treballar podria suposar una nova contradicció amb alguns principis de la Declaració Universal de Drets Humans.

Malgrat això, les mesures contra la covid han afectat sobretot els col·lectius més vulnerables i amb més risc d’exclusió social. En aquest sentit, els més perjudicats per les crisi sanitària i econòmica han estat les persones que ja es trobaven en situació de desigualtat, discriminació o abús, tal com denuncia l’ONG Amnistia Internacional.

 

Els drets humans no són universals

Més enllà dels efectes de la pandèmia, els drets humans estan amenaçats a diversos països del món a causa de l’existència de governs repressius i conflictes armats. 

Un dels països més criticats per la vulneració de drets és la Xina, on el govern està controlat pel Partit Comunista i impedeix qualsevol crítica o oposició. Les organitzacions humanitàries denuncien la persecució d’activistes i manifestants com passa a la regió de Hong Kong, la repressió contra la minoria uigur a Sinkiang o l’ocupació xinesa del Tibet, que continua reclamant la seva independència.

La Xina també ha vulnerat els drets de la població durant la gestió de la pandèmia de covid-19. Després que apareguessin els primers casos de contagi a la ciutat xinesa de Wuhan, les autoritats van amagar informació a la població i després van aïllar la ciutat durant mesos.

L’Informe Mundial 2021 de Human Rights Watch, organització que analitza la situació dels drets humans al món, també assenyala la violació de drets i llibertats a països com Rússia, on el president Vladímir Putin ha reformat les lleis per mantenir-se al poder, o l’Aràbia Saudita, on les dones continuen tenint menys drets que els homes.

Ara bé, els drets humans es vulneren a tots els països i continents. L’increment del nombre de persones desplaçades i refugiats també suposa un augment de violacions dels seus drets. Per exemple, a la frontera entre Polònia i Bielorússia, on el govern polonès (que forma part de la Unió Europea) bloqueja el pas a milers de migrants en lloc d’oferir-los refugi.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here