Transportar l’energia

Les línies de molt alta tensió permeten les connexions elèctriques entre països, encara que l'impacte mediambiental que provoquen és molt important. (Pixabay)

Poder transportar electricitat d’un punt a un altre va permetre separar les ciutats i centres de consum de les centrals on es produeix l’energia

Originàriament, l’energia es generava allà on s’havia de fer servir. En un molí, per exemple, s’aprofitava el moviment del vent per acabar fent farina. Tot un procés al mateix edifici.

En canvi, l’electricitat es pot enviar d’un lloc a un altre. Les xarxes elèctriques aprofiten els materials conductors que transmeten fàcilment l’energia elèctrica, com el coure, l’alumini, l’or i el ferro.

Les primeres xarxes elèctriques eren xarxes aèries: cables elevats que podíem veure a simple vista. Ara s’intenten prioritzar les xarxes subterrànies, per seguretat i respecte al paisatge.

 

Arròs i volts

Per entendre com es distribueix l’energia, podem comparar els paquets de consum elèctric amb paquets d’arròs.

Encara que en trobem a totes les botigues, l’arròs es cultiva en zones molt concretes. Per això, resulta més pràctic transportar molt d’arròs en un sol camió, en un sol viatge, que transportar-lo paquet a paquet en diversos cotxes.

Aquest gran camió no arriba directament a les botigues, sinó que pel camí hi ha diferents centres de distribució que van repartint quantitats d’arròs cada cop més petites, depenent de la mida i les necessitats de cada botiga.

Amb l’electricitat passa el mateix: al sortir de la central elèctrica s’eleva la tensió a 200kV o 400Kv, mentre que les subestacions elèctriques transformen el corrent a 20kV o 25kV. Finalment, les estacions de cada barri rebaixen la tensió als 230v que tenim a casa.

 

Electricitat feta a mida

Quan pitgem el botó, la televisió s’encén a l’instant. En aquell moment, la central produirà més electricitat, perquè detecta que a la xarxa n’hi ha menys (perquè s’està consumint).

És com si beguéssim aigua emmagatzemada en un dipòsit: el nivell baixarà segons l’aigua que beguem. De la mateixa manera, la central elèctrica “reomplirà” exactament la quantitat d’energia que consumim.

Per això podem dir que l’energia que gastem es produeix just quan la necessitem, exclusivament per a nosaltres. Compteu que va a la velocitat de la llum: 300.000Km/s!

 

Embolics a les xarxes

El més important perquè una xarxa elèctrica funcioni correctament són els camins alternatius. Dependre d’un sol cable es molt compromès: si falla, els usuaris ens quedem sense llum. Una xarxa completa ha de tenir prou alternatives per assegurar-ne el consum.

En situacions excepcionals, la xarxa es col·lapsa i això pot afectar diverses centrals de generació i provocar apagades. Per exemple, per la sobrecàrrega provocada per un llamp durant una tempesta.

Per sort, aquestes situacions són cada vegada menys freqüents. El restabliment del servei en aquestes condicions pot trigar hores fins a recuperar, poc a poc, l’equilibri entre generació i demanda d’energia.

Moltes línies elèctriques contenen cables de càrrega a la part més alta, per atraure els llamps i evitar que una sobrecàrrega afecti la xarxa sencera. (PDP)

Aquest article compta amb la col·laboració d’Estabanell Energia

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here