‘Trolls’ contra periodistes

Els 'trolls' assetgen els periodistes per internet per evitar que continuïn publicant. (RSF)

Assetjar els periodistes a través de les xarxes socials és una nova estratègia per desinformar

Internet ha transformat la manera d’informar. Els mitjans de sempre competeixen amb nous mitjans de comunicació que apareixen diàriament a les xarxes: diaris i revistes digitals, blogs, plataformes, canals de YouTube, xarxes socials…

La part positiva és que internet ha ‘democratitzat’ la informació. Ja no cal treballar en un gran mitjà ni disposar de gaires recursos per gravar un vídeo i penjar-lo a internet, per exemple. Totes les opinions es poden publicar.

Però, alhora, això fa que es publiquin informacions poc precises o directament falses. Les fake news no sempre són fàcils de detectar i poden enganyar milions de persones, fins i tot els periodistes.

Un altre dels problemes d’informar per internet és l’assetjament als periodistes. Quan un periodista resulta incòmode perquè publica informacions crítiques amb el poder, el seu perfil a les xarxes socials s’omple de crítiques i fins i tot d’amenaces.

És la conclusió d’Assetjament en línia a periodistes, un informe de Reporters Sense Fronteres (RSF) que analitza diferents casos d’assetjament online a periodistes de 32 països.

Els atacs a periodistes solen procedir de ‘trolls’ i comptes anònims. També es fan servir bots, comptes gestionats per programes informàtics que reprodueixen comentaris i hashtags de forma automàtica. Així, l’assetjament pot multiplicar-se per mil.

L’objectiu d’aquests atacs és atemorir els periodistes i impedir que segueixin publicant informació que perjudiqui el govern, partits polítics, institucions, empreses… Solen ser informacions que descobreixen casos de corrupció, crims i altres activitats il·legals.

Amenaçar per desinformar

L’assetjament a reporters a les xarxes socials també pot formar part de campanyes de desinformació per influir en l’opinió pública.

Aquesta estratègia s’utilitza sobretot en moments decisius com unes eleccions, o en moments de gran preocupació per temes socials. També serveix per desprestigiar adversaris polítics.

Per exemple, durant la campanya electoral de les eleccions presidencials a Mèxic 2018, milers de comptes fantasma van utilitzar el hashtag a favor d’un candidat i van aconseguir que es convertís en trending topic. Això va fer millorar la seva presència a les xarxes i podria haver influït en la votació final.

En el llibre I am a Troll, la periodista índia Swati Chaturvedi relata el testimoniatge de Sadhavi Khosla, membre de l’equip de campanya de Narendra Modi, actual primer ministre de l’Índia. Khosla explica que li van donar una llista de periodistes a qui havia d’atacar enviant-los missatges intimidatoris per les xarxes socials.

Com sol passar en situacions de violència, les dones són un dels objectius més vulnerables de l’assetjament en línia.

Les periodistes reben insults i amenaces constants per la seva feina. L’assetjament és especialment agressiu i molts missatges incorporen comentaris misògins i violència sexista, es fan fotomuntatges pornogràfics, amenaces de violació, etc.

L’onada de violència a les xarxes impedeix que els periodistes i reporters puguin exercir la seva professió lliurement i sense pressions. Alguns arriben a abandonar la professió i fins i tot a exiliar-se per por de les amenaces.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here