Ucraïna: viure enmig de la guerra

Ucrania Guerra
Un grup de persones dorm al metro de Kíiv, la capital d'Ucraïna, per protegir-se dels bombardejos de l'exèrcit rus. (UNPD Ucraïna)

La periodista ucraïnesa Anna Romandash ens explica com és el dia a dia enmig del conflicte

El 24 de febrer, Rússia va iniciar un atac militar contra Ucraïna. Segons el president rus, Vladímir Putin, l’objectiu era ocupar la regió del Donbass (a l’est d’Ucraïna) perquè la majoria de la població és d’origen rus. No obstant això, les tropes russes van començar una invasió a gran escala i van atacar diverses ciutats a tot el país.

Els dos últims mesos, l’exèrcit rus ha bombardejat edificis d’habitatges, hospitals i escoles, a més de destruir centrals elèctriques i infraestructures com ponts i estacions. Hi ha més de quatre milions de refugiats que han fugit d’Ucraïna i més de sis milions de desplaçats interns.

Dos mesos després de l’inici de la guerra, Rússia no atura els atacs. La periodista ucraïnesa Anna Romandash ens explica de quina manera ha afectat la guerra el dia a dia i com la població ucraïnesa sobreviu al conflicte.

 

Com ha afectat la guerra a la vida quotidiana? 

La guerra ha influït molt en la vida quotidiana, especialment a les regions on els combats continuen sent molt intensos: allà, els nens han deixat d’anar a l’escola, és impossible proveir les botigues i la gent no pot anar a treballar. 

A Mariúpol, una ciutat a l’est d’Ucraïna que ha quedat pràcticament destruïda, la gent va estar vivint en soterranis durant gairebé un mes per escapar dels atacs de les tropes russes. Es calcula que 22.000 civils van morir per culpa de les bombes russes. 

En canvi, a l’oest d’Ucraïna, la vida és relativament normal perquè estem més lluny de la frontera amb Rússia i Bielorússia. En aquesta part d’Ucraïna, els supermercats i les botigues funcionen bé, però algunes fàbriques han deixat de funcionar perquè no reben subministraments ni recanvis d’altres parts del país.

Les ciutats de l’oest d’Ucraïna han rebut entre sis i set milions d’ucraïnesos desplaçats: no volen sortir del país i s’han traslladat fins aquí perquè és una mica més segur. Malgrat això, encara hi ha sirenes que alerten sobre atacs aeris i la gent ha de córrer als soterranis sovint.

 

És difícil aconseguir aliments i altres productes?

Energia, electricitat i productes: aquestes coses depenen de la part d’Ucraïna on siguis, esclar. A les regions ocupades o bombardejades constantment pels russos no hi havia electricitat ni aigua. En aquestes regions, la gent es congelava als soterranis perquè la guerra va començar al febrer.

En l’oest d’Ucraïna hi ha menjar i electricitat, però en alguns llocs falta combustible perquè ara es reserva sobretot per a fins militars. Sí que es pot aconseguir, però és una mica més difícil de trobar i també és més car.

 

Continuen informant els mitjans de comunicació?

Els mitjans de comunicació ucraïnesos continuen treballant i treballen junts: tots els canals de televisió es van unir en una marató de televisió conjunta per informar sobre la guerra sense parar. El mateix passa amb els mitjans digitals, ràdios i diaris: tots cobreixen la situació i ofereixen actualitzacions periòdiques, etc.

El Ministeri d’Informació va desenvolupar unes eines digitals que informen sobre notícies i alertes importants. També es poden utilitzar algunes aplicacions com Telegram: pots subscriure’t a un canal oficial i rebre notícies i missatges importants per a seguir què està passant a la teva regió.

A més, tots els teleoperadors d’Ucraïna estan treballant conjuntament perquè les persones puguin trucar en cas d’emergència, fins i tot si no tenen diners al seu compte.

  

Continua havent-hi internet a Ucraïna?

Ucraïna té l’internet més barat d’Europa, és molt bo i funciona a través de terminals Starlink (l’empresa d’Elon Musk) que el govern ha comprat per garantir-ne la seguretat. Aquests terminals s’utilitzen per protegir les comunicacions per internet mentre duri la guerra, ja que els russos intenten desconnectar a la població ucraïnesa especialment a les regions ocupades.

Al sud d’Ucraïna, a les zones ocupades temporalment, els russos van intervenir les xarxes d’internet i van tallar els mitjans ucraïnesos, de manera que la gent només podia seguir els comptes russos, que estan plens de mentides i de propaganda. Així que la gent utilitza VPN [xarxes privades] i altres recursos per buscar informació verificada i per informar sobre la seva situació. 

 

S’han creat xarxes de suport entre els ciutadans?

Sí, hi ha solidaritat i els ucraïnesos s’ajuden entre ells. Les persones ofereixen allotjament gratuït als qui van haver de fugir de casa seva; també ofereixen aliments, roba i altres coses… Els ajuntaments i governs locals també organitzen habitatges i s’estan construint algunes cases temporals per a milions de famílies que van fugir.

Els desplaçats poden obtenir ajudes públiques per mantenir-se durant un temps. No obstant això, el govern els recomana buscar feina, enviar els seus fills a classe i no tornar encara a les zones pròximes als combats, perquè no hi ha garanties que els russos no tornin a atacar.

 

Hi ha gent d’Ucraïna en contra de la guerra? 

Tothom a Ucraïna vol la pau, ningú volia entrar en guerra. Va ser Rússia qui ens va envair i va començar la guerra, i no a l’inrevés. Per tant, tots els ucraïnesos volem la pau, però sabem molt bé que aquesta pau només pot arribar quan derrotem a Rússia.

Cal recordar que Rússia ja va annexionar [la península de] Crimea i va atacar l’est d’Ucraïna el 2014. No confiem en res del que diguin Putin, els seus generals i oficials. La nostra única forma de pau és expulsar l’exèrcit rus d’Ucraïna abans que ens destrueixin. 

 

La situació de guerra ha canviat des que va començar? Hi ha menys combats?

Hi ha molts combats, en realitat. A l’est d’Ucraïna, l’exèrcit rus gairebé ha destruït la ciutat de Mariúpol i està intentant aconseguir reforços per ocupar tota la regió. També han contractat mercenaris estrangers per lluitar a Ucraïna. 

Els russos es van retirar del nord del país, però aquesta zona continua sent insegura perquè van deixar moltes mines i bombes al territori. Aquesta és una guerra d’esgotament i extermini, fet pel qual durarà molt de temps. 

 

Com enfronten els ucraïnesos la reconstrucció del país?

Podem reconstruir Ucraïna i ho farem, però no podem ressuscitar els morts. Això és el pitjor: les massacres a ciutats com Butxa, on hi ha fosses comunes amb centenars de cossos; a Mariúpol no hi ha un sol edifici que no tingui danys i hagi estat destruït; a moltes ciutats hi ha cadàvers als carrers, la gent ho ha perdut tot…

Els ucraïnesos volem reconstruir el nostre país i ho farem, però també necessitem el suport de la comunitat internacional, perquè aquesta escala de destrucció està fora de tota mesura. Haurem d’ajudar totes aquelles persones que van sobreviure però que també han perdut tot el que tenien, i necessitarem invertir milers de milions per reconstruir ciutats, camins, infraestructures… tot.

Molts ucraïnesos també van fugir d’Ucraïna com a refugiats a altres països europeus com Espanya, Polònia sobretot, Alemanya, República Txeca… Ells també tenen moltes ganes de tornar per reconstruir casa seva i el seu país.

 

Quin paper ha jugat la comunitat internacional?

Els ucraïnesos estan molt agraïts pel suport i l’ajuda que rebem de persones molt amables de l’exterior. És meravellós veure solidaritat i empatia. Jo estic molt, molt agraïda a tots i totes: hi ha moltes històries d’ajuda, de solidaritat, de comunicació i suport.

No obstant això, ajudar els refugiats no resol el problema de la guerra. Els refugiats continuaran arribant mentre hi hagi guerra a Ucraïna; per tant, posar fi a la guerra és la solució definitiva.

 

Quina és la solució per posar fi a la guerra?

La guerra no pot acabar fàcilment. Qualsevol solució diplomàtica amb Rússia és inútil: al cap i a la fi, van afirmar que mai atacarien Ucraïna i encara neguen la guerra. No podem confiar en cap acord amb Rússia perquè, mentre Putin estigui al poder, Rússia continuarà sent una amenaça.

Hi ha polítics europeus que voldrien que Ucraïna cedís part del seu territori per calmar i complaure a Rússia. Això és surrealista: abans que alguns polítics europeus comencin a criticar o intimidar Ucraïna perquè cedeixi, haurien de pensar en què farien si estiguessin al nostre lloc.

Per aturar els russos necessitem més armes i també l’embargament energètic. Europa va donar a Ucraïna 1.000 milions d’euros en ajuts des del començament de la guerra. Quant va pagar a Rússia per la seva energia durant el mateix període de temps? Més de 30.000 milions d’euros! Aquests diners són suficients perquè Putin continuï finançant la guerra… Com més aviat acabem aquesta guerra, abans podrem tornar a la pau i l’estabilitat a Europa.

Anna Romandash és una periodista ucraïnesa. Ha guanyat els premis Council of Europe, Internews i European Youth Press. Ha escrito per a Der Spiegel, Radio Free Europe y Delfi.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here