Un dia de més cada quatre anys

El calendari afegeix un dia extra al febrer cada quatre anys. (Matt Preston / Flickr)

L’any de traspàs afegeix un dia més al febrer per compensar el desajustament d’hores del calendari

El 2020 és un any especial: és el que anomenem un any de traspàs. Això vol dir que el mes de febrer tindrà 29 dies en comptes dels 28 a què estem acostumats. Però, per què afegim un dia al mes de febrer?

El calendari anual té 365 dies, però en realitat dura una mica més: 365 dies i 6 hores és el que triga el nostre planeta a fer una volta sencer al voltant del sol. Per això, cada quatre anys, aquestes sis hores se sumen i es converteixen en un dia més (24 hores).

D’aquesta manera, l’any de traspàs 366 dies. Si no s’afegís aquest dia, al llarg de les dècades i segles el calendari quedaria descompensat per dies sencers i les estacions acabarien canviant.

 

Quan els romans observaven el cel

Els càlculs astronòmics per saber la durada exacta d’un any són molt complexos. Segons càlculs de la NASA, l’agència espacial dels Estats Units, són 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons.

No obstant això, aquest desfasament d’hores cada any no és un descobriment actual sinó que es coneix des de fa segles.

Els antics egipcis van ser els primers a desenvolupar el calendari solar, mentre que les cultures més antigues es basaven en els moviments de la lluna per mesurar el pas del temps. El calendari egipci, creat fa més de 4.000 anys, ja dividia l’any en 365 dies.

Posteriorment, els romans van desenvolupar el seu propi calendari, encara que el calendari romà dividia l’any en 304 dies i 10 mesos. Va ser el polític romà Juli Cèsar qui va decidir adoptar el calendari egipci el 46 a. C.

Sosígenes d’Alexandria, matemàtic i astrònom de Juli Cèsar, es va adonar que encara existia un petit desfasament horari. Així que per compensar-lo es va afegir un dia més cada quatre anys: va ser el naixement del calendari julià, vigent fins el 1582.

El terme ‘bixest’, que és una altra forma de referir-se a l’any de traspàs, fa referència a l’expressió llatina bis sextum, que podria traduir-se com a “sisè dia repetit”, ja que el dia triat pels romans per repetir-se cada quatre anys era el bis sextus dies ante calendas martii (el sisè dia abans del mes de març).

 

La importància d’11 minuts

Així i tot, el calendari ideat per Juli Cèsar també era inexacte, malgrat que només ho era per uns minuts.

El calendari julià comptava que un any durava 365 dies i 6 hores, 11 minuts de més que els 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons que dura realment. Per això, al llarg dels segles (des que es va establir el 46 a. C.), s’havia acumulat un desfasament d’uns quants dies.

A mitjan segle XVI, l’Església catòlica va celebrar el Concili de Trento per debatre diferents qüestions: quines eren les tradicions més importants, quins llibres estaven prohibits o quan s’havien de celebrar les festes religioses més importants.

Es va crear una comissió d’astrònoms que van analitzar les dades obtingudes en observacions d’aquella època i van arribar a la conclusió que calia avançar el calendari 10 dies: del 4 d’octubre de 1582 es va passar al 15 d’octubre de 1582, directament.

El calendari gregorià (que pren el seu nom del papa Gregori XIII, que va presidir el Concili) va establir la norma que el mes de febrer 29 dies cada quatre anys. Avui dia és el calendari més utilitzat arreu del món.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here