Un dia per celebrar l’Àfrica 

Membres de la Missió de la Unió Africana a Somàlia (AMISOM), de les Nacions Unides, del govern de Somàlia i ambaixadors participen en les celebracions del Dia de l'Àfrica l'any 2018. (AMISOM)

El 25 de maig se celebra el Dia d’Àfrica per commemorar la fundació de l’Organització per a la Unitat Africana 

Cada 25 de maig se celebra el Dia d’Àfrica. Aquesta data commemora la creació de l’Organització per a la Unitat Africana (OUA), l’any 1963. Al 2002 l’organització es convertiria en l’actual Unió Africana (UA)

L’organització es va fundar amb una ideologia panafricana. El panafricanisme és un moviment polític, filosòfic, cultural i social, que va començar a definir-se a principis del segle XX, que defensa que els països africans i els seus habitants han d’ajudar-se entre ells i defensar els seus drets.

Per això, l’OUA buscava promoure la unitat i la solidaritat dels estats africans i servir de portaveu dels interessos del continent. També volia acabar amb el colonialisme i el seu llegat i promoure la cooperació internacional

Actualment formen part de la UA 55 estats del continent. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) reconeix 54 estats a l’Àfrica, però a la UA també s’inclou la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), que no es reconeix com a país independent a molts països del món i que es troba sota el control del Marroc. L’any 2019, Sudán va ser suspès de l’organització per utilitzar la violència contra manifestants. 

 

Colonialisme a l’Àfrica

Tot i que ja s’havia començat a explorar el continent anteriorment, no va ser fins a la segona meitat del segle XIX que diferents països del continent europeu van començar a competir entre ells per agafar el control de les regions africanes. Aquesta època es coneix com a carrera per Àfrica

Els europeus es van repartir el territori i van crear colònies, zones sota el seu control que els permetia extreure els recursos dels països per comerciar amb ells, implantar la seva llengua i la seva cultura i controlar el govern i les institucions de les regions. 

L’any 1936, 6 països es van repartir quasi la totalitat del continent: Bèlgica, Espanya, França, Regne Unit, Itàlia i Portugal. Això no obstant, el Regne Unit i França eren els que ocupaven més territori. Alemanya havia aplegat a controlar part d’Àfrica, però va perdre les seves colònies a l’inici de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Períodes en els quals els països africans van aconseguir la seva independència. (Wikimedia Commons)

En aquests sistemes acostumava a haver-hi molta desigualtat entre colons o els seus descendents i la població nativa. Normalment, les posicions de poder es reservaven a les persones d’origen europeu mentre que els treballs pitjors pagats i més durs es deixaven als africans. 

A Sud-àfrica fins i tot es va arribar a separar als africans de les persones blanques mitjançant un sistema polític conegut com a apartheid, que va durar des de 1948 fins principis dels anys 90. 

 

Descolonització i fundació de l’OUA

A partir del segle XX i abans d’aquesta situació de desigualtat, la població dels països va començar a rebel·lar-se contra els colons per aconseguir la independència. En alguns casos es va aconseguir de forma pacífica però, en altres, es va obtenir mitjançant la violència. La gran majoria dels països van aconseguir la seva independència a poc a poc, després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945)

En molts casos, tot  i que van aconseguir independitzar-se, continuaven depenent de l’antic país colonitzador. Després de tants anys controlant la regió, els descendents dels europeus i les seves empreses continuaven sent importants, raó per la qual controlaven gran part de l’economia i encara tenien el poder. 

Aquest va ser un dels motius, juntament amb la voluntat d’acabar amb totes les colònies que encara existien, que va portar als països del continent a crear l’Organització per a la Unitat Africana (OUA). El 25 de maig de 1963, 32 estats africans independents van signar la Carta fundacional en Addis Abeba, Etiopia. Poc a poc es van anar sumant més països. 

Al 2002, la Unió Africana (UA) va reemplaçar l’OUA. De la mateixa manera que la seva predecessora, la UA vol ser la portaveu del continent. A més de la desigualtat, que encara s’arrossega del seu passat colonial, la UA també ha d’afrontar altres reptes: l’avanç del canvi climàtic, epidèmies, la fam, pobresa i inestabilitat política, entre d’altres. A ells, ara, se li suma la pandèmia de la Covid-19

Malgrat els seus esforços per no dependre d’altres estats, bona part del pressupost de la UA prové de donacions estrangeres. Per evitar-ho, s’ha creat un impost per finançar l’organització i que s’aplica en les importacions en aquells productes comprats a l’estranger. Això no obstant, encara és aviat per veure com funcionarà el sistema per reforçar la independència econòmica de la UA

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here