Missió: l’espai exterior

Estàtua de l'astronauta Iuri Gagarin a la base espacial de Baikonur, des d'on va enlairar la nau que el va portar a l'espai exterior el 1961. (Dmitri Lovetsky / AP)

L’astronauta rus Iuri Gagarin es va convertir el 12 d’abril del 1961 en la primera persona que va viatjar a l’espai

Des dels orígens de la humanitat, homes i dones han mirat a les estrelles preguntant-se què hi havia més enllà. Van haver de passar milers d’anys fins que es van desenvolupar les primeres naus espacials que van permetre arribar a l’espai.

La carrera espacial va començar a mitjan segle xx. El 1944, els científics alemanys van desenvolupar un míssil capaç de sortir de l’atmosfera de la Terra. El 1957, la Unió Soviètica va llançar el primer satèl·lit que orbitava al voltant del planeta: l’Sputnik.

Només quatre anys més tard, el 12 d’abril del 1961, el govern soviètic va enviar el primer ésser humà a l’espai: el cosmonauta Iuri Gagarin va viatjar a bord de la nau Vostok-1, va donar una volta a la Terra i a continuació va iniciar el descens.

La missió va durar poc menys de dues hores, però va entrar en la història de la cosmonàutica. Amb només 27 anys, Gagarin es va convertir en un heroi al seu país i es va fer famós arreu del món: va fer una gira per més de 30 països per explicar la seva història.

El 2011, les Nacions Unides van declarar el 12 d’abril el Dia Internacional dels Vols Espacials Tripulats.

 

Un experiment espacial

A més d’una fita per a la ciència i la tecnologia, la missió de Gagarin va ser tot un acte de valentia.

Fins aleshores, els experiments dels programes espacials s’havien centrat a enviar plantes, insectes i animals a l’espai. Però per conquerir l’espai, calia conèixer els límits del cos humà.

Els científics no sabien quins efectes tindria la gravetat zero o la velocitat durant el descens, a més de 300 quilòmetres d’altura.

Gagarin va haver de portar a terme experiments senzills com menjar, beure o escriure a l’espai, per veure si les seves facultats quedaven alterades durant el vol espacial.

El coet Vostok-1 es va enlairar des del Cosmòdrom de Baikonur, la base espacial més antiga del món, situada a la ciutat kazakh del mateix nom. En aquella època, el Kazakhstan formava part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

Un cop fora de l’atmosfera terrestre, la càpsula on s’allotjava Gagarin es va desprendre del coet i va donar una volta a la Terra. Gagarin va iniciar el descens dins de la càpsula, però a 7.000 metres de terra el cosmonauta va sortir expulsat del receptacle i va baixar en paracaigudes fins a la superfície.

La càpsula en què Iuri Gagarin va viatjar a l’espai, al Museu Espacial Rus. (Wikipedia)

 

Conquerir l’espai: una qüestió política

La gesta del programa espacial soviètic va revifar la rivalitat entre els Estats Units i la Unió Soviètica, dos països amb dos sistemes polítics molt diferents.

L’origen d’aquestes diferències es remunta a la Guerra Freda, un període de tensió que va sorgir com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Després de la guerra, el món va quedar dividit en dos blocs que volien imposar el seu model polític, social i econòmic: capitalisme contra comunisme.

Nord-americans i soviètics rivalitzaven en molts àmbits: competicions esportives, fabricació de productes, desenvolupament tecnològic… En aquest context, els governs de tots dos països es van posar a competir en la carrera espacial.

Per això, ser els primers d’arribar a l’espai era una manera de demostrar la superioritat davant del règim enemic. El 1969 va ser el torn dels Estats Units, quan la missió Apollo 11 va aconseguir fer arribar l’home a la Lluna.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here