Un model híbrid per adaptar la universitat al futur

Estudiant a la seva habitació fent classes virtuals. (Dani Duch)

La facultat de Comunicació i Relacions Internacionals ha començat el curs combinant les classes presencials i les virtuals

Per Judith Vives

El confinament provocat per la pandèmia de coronavirus va obligar les universitats a adaptar les seves classes al format virtual. Van ser mesos complexos en els quals els centres educatius van anar aprenent sobre la marxa. Aquesta experiència ha servit per arribar al nou curs amb els deures fets.

És el cas de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, que des de l’inici de les classes ha aplicat un model de formació híbrid, en el qual una part de les classes és presencial i la resta es porta a terme en format virtual.

El primer que han fet a Blanquerna és reduir a la meitat l’aforament de les classes presencials. Per a això s’han dividit també als alumnes de cada curs en dos grups. D’aquesta manera, mentre el Grup A assisteix a la classe presencial els dilluns, dimecres i divendres, el grup B va a la universitat els dimarts i dijous. Quan un grup fa la classe al centre, l’altre la segueix des de casa. I a la setmana següent, els grups s’intercanvien.

Amb aquest model, que s’aplica en tots els graus de la facultat de Comunicació, poden garantir el manteniment de les distàncies de seguretat i la creació de grups bombolla amb els quals evitar els contagis i la proliferació de virus.

 

Impuls a un nou model educatiu

Però per als responsables de la Facultat, el repte de posar en marxa aquesta organització híbrida de les classes també ha servit per donar un nou impuls a un model educatiu que ha arribat per quedar-se. “Fa un any nosaltres vam iniciar un procés de revisió de la docència que ja preveia la incorporació de la semipresencialitat”, explica el secretari acadèmic Enric Xicoy, de manera que la pandèmia ha servit per accelerar aquesta transformació.

En aquest sentit, Blanquerna ja havia començat a utilitzar el sistema Meet de Google, que permet integrar les classes en línia amb el núvol per compartir fàcilment materials i apunts i mantenir el contacte amb els alumnes.

“És una eina que ja coneixíem”, explica Xicoy, destacant que això ha permès adaptar-se més ràpidament al format virtual. Fins al moment, afegeix, “l’experiència ha estat molt positiva“.

Aquesta nova situació ha obligat a tot el professorat “a ser més creatiu“, i tot i que en alguns casos, com poden ser les tutories, el treball és més complicat, en general adaptar-se al format híbrid ha permès també modernitzar les classes. “Els formats de classes magistral més clàssics ja no es fan, els professors ara han d’incloure vídeos o altres materials per guanyar dinamisme”, explica.

També s’aplica el model de classe inversa, en el qual els alumnes realitzen un treball a partir del qual s’extreuen els principis teòrics que es comenten a classe. En general, aquest nou model està promovent una major innovació i participació per part dels alumnes.

El professorat i l’alumnat segueixen valorant molt positivament la presencialitat i el contacte directe, però el nou model híbrid permet preparar-se per a situacions d’emergència.

El repunt dels casos de coronavirus a Catalunya ha provocat que el Govern hagi demanat a les universitats que facin formació virtual i evitin la presencialitat durant uns dies, però el sistema híbrid de la facultat hauria de poder aplicar-se quan s’estimi oportú per part de les autoritats.

Informació elaborada en col·laboració amb Blanquerna-URL

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here