Una dona darrere de la doble hèlix

La biofísica Rosalind Franklin, fotografiada al seu laboratori. (Getty)

Els estudis de Rosalind Franklin van permetre descobrir la forma helicoïdal de l’ADN

El 1962, els científics James Watson, Francis Crick i Maurice Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina pels seus estudis sobre l’estructura de l’ADN, però el seu descobriment no hauria estat possible sense el treball de Rosalind Franklin.

Franklin era una química anglesa que es va especialitzar en cristal·lografia, una disciplina que estudia l’estructura i la geometria dels cristalls. A través de tècniques com els rajos X, els cristal·lògrafs descobreixen quina forma tenen les molècules dels materials i això ens permet entendre com funcionen.

Gràcies al seu domini dels rajos X, Franklin va fer les primeres fotografies de molècules d’ADN. Una de les imatges més famoses és l’anomenada Fotografia 51, que Franklin va aconseguir juntament amb el doctorand Raymond Gosling i que va permetre descobrir la forma de doble hèlix de l’ADN.

Durant la dècada de 1950, Watson i Crick estaven investigant l’estructura de l’ADN, volien saber quina forma tenia. Les imatges obtingudes per Franklin van ser fonamentals per elaborar la seva teoria del model helicoïdal, que va aparèixer publicada a la revista científica Nature el 1953.

En el seu discurs d’acceptació del Premi Nobel, ni Watson ni Crick van reconèixer el paper de Franklin en el descobriment. Per desgràcia, la investigadora havia mort quatre anys abans a causa d’un càncer i les normes d’aquests guardons impedeixen lliurar un premi de forma pòstuma.

 

Una ment brillant

Rosalind Franklin va néixer a Londres l’any 1920. Pertanyia a una rica família jueva que tenia molta influència política. Els seus pares van ajudar diversos refugiats jueus a fugir d’Europa després de la Primera Guerra Mundial (1914-1919), quan el moviment nazi anava estenent-se pel continent.

Des de petita va ser una estudiant destacada, treia molt bones notes i li interessaven les assignatures de ciències. Gràcies als recursos de la seva família va poder estudiar en alguns dels millors col·legis del país.

Quan tenia 18 anys, i gràcies als seus mèrits acadèmics, va guanyar una beca per a la universitat. El seu pare li va demanar que renunciés als diners per donar-los a un altre estudiant jueu refugiat que els necessités més que ella.

Va estudiar a la Universitat de Cambridge, una de les més prestigioses del món, on es va doctorar en Química el 1945. Després es va traslladar a París, on es va especialitzar en la difracció de rajos X, una tècnica que utilitza els rajos X per poder veure l’estructura interna d’un material.

La radiació que emeten els rajos X travessa la matèria i permet marcar la posició dels àtoms, de manera que l’estructura atòmica queda dibuixada. D’aquesta manera, podem veure la forma de partícules tan diminutes que són invisibles a simple vista.

 

 

Una científica en un món d’homes

El 1951, Franklin va aconseguir una altra beca per continuar els estudis de cristal·lografia a la universitat King’s College de Londres. Allà va començar a experimentar amb la difracció de rajos X per estudiar les molècules d’ADN.

Al King’s College va coincidir amb Maurice Wilkins, un físic que també estudiava el camp de la cristal·lografia. Compartien laboratori però no van arribar a congeniar mai perquè tenien caràcters molt diferents.

Va ser Wilkins qui va ensenyar a Watson i Crick les fotografies de Franklin sobre l’estructura de l’ADN (sense que ella ho sabés). Aquestes imatges van ser molt importants per desenvolupar la teoria de la doble hèlix, però ningú va reconèixer la seva aportació en el descobriment. La científica va morir el 1958 a causa d’un càncer.

Franklin va haver de fer front a l’enveja i els prejudicis de molts dels seus col·legues científics homes, en una època en què les dones no estaven ben vistes en l’àmbit acadèmic. Avui dia, la discriminació de gènere continua existint al món de la ciència: es calcula que només el 28% dels científics del món són dones.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

COMPARTIR
Article anteriorLa igualtat social, assignatura pendent a l’Índia
Article següentHistòria del descobriment de l’ADN
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here