Una nova directora per a l’OMC

Ngozi Okonjo-Iweala ha estat escollida per consens dels 164 països membre de l'OMC.

L’economista nigeriana Ngozi Okonjo-Iweala serà la primera dona a dirigir l’Organització Mundial del Comerç

Els membres de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), organisme que supervisa les lleis comercials a nivell global, han escollit l’economista nigeriana Ngozi Okonjo-Iweala com a nova directora per als pròxims quatre anys.

Okonjo-Iweala va ser ministra d’Economia de Nigèria i directora general del Banc Mundial, institució on va treballar durant 25 anys. La nova directora ha estat nomenada per consens dels 164 països membres de l’OMC.

L’anterior govern dels Estats Units, liderat per Donald Trump, era l’únic que s’oposava a la seva candidatura des de feia mesos, perquè considerava que no tenia prou experiència. Ara, amb l’arribada del nou president, Joe Biden, la votació ha seguit endavant.

Es tracta de la primera dona i la primera persona africana a dirigir l’OMC, per això el nomenament d’Okonjo-Iweala suposa un avanç en termes d’igualtat i justícia social.

D’una banda perquè, segons dades d’ONU Dones, la desigualtat de gènere en política continua sent una realitat i la designació d’Okonjo-Iweala llança un missatge a favor de les dones com a líders que ocupen càrrecs de responsabilitat, fins i tot a nivell internacional.

De l’altra perquè l’Àfrica, que fins fa poc havia estat un continent relegat a un segon pla, comença a prendre rellevància dins el panorama internacional. Malgrat la seva riquesa en recursos naturals, el continent africà ha arrossegat durant dècades els efectes del colonialisme, a banda d’haver de fer front als conflictes armats i a un clima extrem.

L’economia de diversos països africans ha crescut els últims anys i s’han establert noves relacions comercials, sobretot amb la Xina, però aquest creixement no ha comportat una reducció de la pobresa, tal com indiquen les dades de Nacions Unides. Aquest serà un dels reptes d’Okonjo-Iweala.

 

L’OMC intenta sortir de la crisi

L’Organització Mundial del Comerç és un organisme que elabora lleis internacionals de comerç (únicament aplicables als seus membres), estableix aranzels, redacta acords comercials, actua com a mediador entre països i també contribueix al creixement dels països en desenvolupament.

Va ser fundada el 1995 i compta amb 164 països membre que suposen el 98% del comerç mundial. A diferència d’altres organismes similars, l’OMC no forma part de les Nacions Unides ni tampoc de les Institucions de Bretton Woods, que agrupen el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

Els últims anys, aquest organisme ha rebut crítiques per no haver sabut adaptar-se als nous temps. El comerç s’ha globalitzat, han aparegut noves maneres de fer negocis, de comprar i de vendre a través d’internet, però l’OMC encara funciona amb normes redactades fa més de 20 anys.

Durant el seu mandat, l’expresident estatunidenc Donald Trump va acusar l’OMC de cedir davant la pressió de la Xina, la segona potència econòmica mundial (per darrere dels Estats Units), que està expandint els seus productes per tot el món. D’altra banda, els països més pobres fa anys que reclamen acords internacionals més justos per poder competir amb els països rics.

Finalment, la pandèmia de Covid-19 ha complicat encara més aquest escenari. La crisi sanitària ha comportat una crisi econòmica a nivell mundial i l’OMC haurà d’intervenir per impulsar l’economia i trobar solucions justes que ajudin a tots els països.

 

Dones en política: una bretxa que es manté

Okonjo-Iweala segueix el camí de Christine Lagarde, la primera dona a dirigir el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu. Altres exemples de dones líders són Angela Merkel, cancellera d’Alemanya des del 2005, o Jacinda Ardern, primera ministra de Nova Zelanda des del 2017.

Malgrat els avanços dels últims anys, la igualtat de gènere continua sent una assignatura pendent a tot el món i en diferents àmbits com l’educació, el treball o la representació en càrrecs públics.

D’acord amb les últimes dades d’ONU Dones, només 21 països tenen a una dona com a cap d’estat o de govern dels prop de 200 països que hi ha al món. A més, només hi ha 14 governs paritaris arreu del món (amb el mateix nombre de ministres homes i dones) i només 1 de cada 4 diputats són dones.

La dona es va incorporant a poc a poc als governs i organismes de decisió. Però, a aquest ritme, la paritat en la representació parlamentària no arribarà fins d’aquí a 130 anys.

Per aquests motius, el nomenament de Ngozi Okonjo-Iweala suposa un pas endavant per a les dones, per donar-los visibilitat i normalitzar la seva presència en càrrecs de responsabilitat. I, especialment, llança un missatge per a totes aquelles nenes i joves que viuen en països o regions desfavorides, perquè aspirin al màxim en un futur.

Fonts: EFE, The Guardian, DW, BBC, Organització Mundial del Comerç

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorAndorra, ¿refugi fiscal?
Article següentLa NASA torna a Mart a la recerca de vida
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here