Una nova ‘Guerra Freda’ entre Estats Units i la Xina?

El president dels Estats Units, Donald Trump, apareix en la pantalla d'un telèfon mòbil en un restaurant de Xangai, la Xina, en plena tempesta per la possible prohibició de la xarxa social TikTok.

Les tensions comercials per liderar l’avanç tecnològic enfronten els Estats Units i la Xina, les dues potències econòmiques globals

Les tensions habituals entre la Xina i els Estats Units s’han desplaçat ara al sector de la tecnologia. Una “guerra” comercial que afecta també l’economia global i les relacions polítiques entre països de tot el món.

El veto a Huawei i la voluntat de prohibir la xarxa social TikTok són dos exemples recents de com aquesta lluita per liderar el món segueix molt activa entre les dues grans potències. Una “guerra” que s’ha desplaçat al sector de les telecomunicacions i d’Internet, un dels més estratègics, segons destaquen diversos analistes internacionals.

El president dels Estats Units, Donald Trump, justifica totes dues prohibicions al·legant motius de “seguretat nacional”, ja que acusa d’espionatge les empreses tecnològiques d’origen xinès. Trump també ha prohibit qualsevol mena d’acord amb empreses xineses que siguin sospitoses de constituir un risc per al país.

El gegant Google i alguns dels principals fabricants de xips dels EUA, com Intel, Qualcomm i Broadcom, s’han vist obligats a deixar d’operar amb fabricants que tinguin seu a la Xina.

Per part seva, el president de la Xina, Xi Jinping, evita fer pública la seva pròpia “llista negra” d’empreses nord-americanes a les quals se’ls prohibiria realitzar inversions a la Xina, segons va publicar el diari nord-americà The Wall Street Journal. Entre les raons d’aquest silenci s’hi troba la convocatòria de les pròximes eleccions als Estats Units, previstes per al diumenge 3 de novembre, i que podrien fer fora a Trump de la Casa Blanca.

Per què aquesta competitivitat contínua entre la Xina i els Estats Units? Analitzem alguns indicadors econòmics, polítics i socials que ens ajudaran a donar resposta a aquesta pregunta.

 

Cap a un lideratge econòmic

L’any 2010, la Xina va arrabassar al Japó la segona posició en la llista d’economies més potents del món. Des de llavors, la Xina li trepitja els talons als Estats Units, que se situa en primera posició, segons dades del Banc Mundial i l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Alguns economistes pronostiquen que, en un futur, l’economia xinesa superarà l’estatunidenca i es col·locarà en primera posició. Encara que aquesta informació no deixa de ser una previsió, és cert que en els últims anys el creixement del Producte Interior Brut (PIB), que és el valor dels productes o serveis generats en un país durant un temps concret, de la Xina ha estat superior al dels Estats Units.

 

Canvis en l’àmbit polític

L’oberturisme de l’economia xinesa va començar a la fi de la dècada dels 70, després de la mort del líder del Partit Comunista Xinès, Mao Zedong, i el consegüent ascens al poder de Deng Xiaoping, l’any 1978. A aquest dirigent se’l coneix com l’“arquitecte general” de la gran reforma econòmica de la Xina. Xiaoping va transformar l’economia planificada del país, en la qual l’estat controlava els sectors estratègics com l’agricultura i la indústria, i la va convertir en una economia socialista de mercat integrada en un món globalitzat, on es permet que hi hagi empreses privades.

En l’actualitat, “el gegant asiàtic”, com es coneix a la Xina, basa la seva economia en la seva gran capacitat de producció en gairebé tots els sectors econòmics (construcció, tecnologia, moda…) així com en l’explotació dels seus recursos naturals. A més, la Xina, malgrat ser el país més contaminant del món, també es disputa el lideratge en la lluita contra el canvi climàtic.

Després de més de 500 anys de “domini occidental”, en l’actualitat el comerç mundial i la població es concentren en el continent asiàtic. Així queda recollit en l’informe The US and China in the new global order, publicat pel CIDOB el gener del 2020. Segons l’informe, la política de l’America First (America primer), impulsada per Donald Trump, aïlla el país i l’allunya de protagonitzar decisions mundials.

La Xina, el país més poblat

És important destacar que la Xina és el país més poblat del món, seguit per l’Índia, segons dades del Banc Mundial. És per aquest motiu que la força de treball a la Xina és un dels seus avantatges.

Xina és el país més poblat del món. En aquest mapa, s’aprecia la comparativa entre països de tot el món. (Oriol Vidal)

No obstant això, la Xina continua rebent crítiques d’organitzacions internacionals en defensa dels drets humans. I és que els salaris de la classe treballadora són molt baixos i continuen existint feines precàries. A més, moltes persones es veuen obligades a traslladar-se a les grans ciutats a la recerca de millors oportunitats laborals, la qual cosa provoca un empobriment de les zones rurals.

Les relacions entre la Xina i els Estats Units continuen sent tenses. El món ja no s’assembla al del període de la Guerra Freda i la globalització ha fet que el poder no quedi només en mans de dues úniques potències. El futur es presenta incert. En qualsevol cas, caldrà esperar a saber si Trump surt reelegit, quines són les conseqüències derivades de la pandèmia provocada pel nou coronavirus i si se segueix endavant amb les sancions i vetos econòmics entre totes dues potències.

 

Fonts: Xataka.com; Banc Mundial; CNBC; Barcelona Centri For International Affairs (CIDO); The Wall Street Journal; The New York Times; OCDE; Wikipedia; Júnior Report; La Vanguardia.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here