Viure a l’espai: com afecta al cos humà?

La NASA va avaluar els efectes de la vida a l'espai gràcies a un estudi amb bessons idèntics, un dels quals va estar un any en missió espacial. (NASA)

Passar un temps fora de la gravetat terrestre pot atrofiar els músculs i provocar modificacions genètiques

L’hàbitat natural de l’ésser humà és la Terra, per la qual cosa els nostres cossos estan adaptats a les seves condicions de vida: la força de la gravetat, l’oxigen, la llum solar…

Per això, quan un astronauta realitza una missió espacial i passa un temps fora del nostre planeta, el seu cos acaba mostrant els efectes de viure a l’espai.

Per investigar més a fons aquests efectes, l’agència espacial dels Estats Units (NASA) va realitzar un estudi amb dos astronautes bessons: Mark i Scott Kelly.

Com que són bessons monozigòtics, els Kelly comparteixen un ADN pràcticament idèntic, la qual cosa va permetre estudiar els canvis genètics i fisiològics que es produeixen en un astronauta que viu en l’espai i comparar-los amb una persona idèntica en la Terra.

Scott Kelly va participar en diverses expedicions a l’Estació Espacial Internacional, mentre que el seu germà Mark va passar els 340 dies de l’experiment a la Terra.

Durant aquest temps es van monitoritzar les seves constants vitals i condicions físiques i es van prendre 183 mostres de sang. D’aquesta manera van poder observar clarament els canvis produïts al cos de l’Scott.

T’expliquem els efectes més notables de la vida en l’espai (encara que molt desapareixen en tornar a la Terra).

 

Atròfia muscular vs. creixement corporal

L’absència de gravetat implica que a l’espai sigui realment difícil exercitar els músculs de manera natural, per això es perd massa i funció muscular. Els astronautes tracten de compensar aquesta situació fent exercicis amb unes peces especials, però tot i així els seus músculs se’n ressenten.

De la mateixa manera, la microgravetat i el dèficit de radiació solar provoquen que el cos humà perdi calci a l’espai. Com a conseqüència, pot arribar a registrar-se una pèrdua de l’1% de la massa òssia cada mes que passem en l’espai.

No obstant això, la pèrdua de massa muscular no implica que el nostre cos minvi. De fet, fins i tot podem créixer!

La força de la gravetat que existeix en la Terra fa que la nostra columna vertebral es comprimeixi des que ens aixequem al matí fins que anem a dormir.

Com que a l’espai no existeix la gravetat, la columna no es veu afectada i molts astronautes poden créixer entre 2 i 5 centímetres mentre estan a l’espai.

 

Pèrdua de visió i augment de temperatura

Una dada curiosa de la vida en l’espai és que afecta negativament la nostra visió. Està demostrat que un 80% dels astronautes amb una visió perfecta tornen de l’espai amb problemes de miopia (dificultat per a veure des de lluny).

La causa es troba en l’aplanament dels globus oculars i en una petita inflor dels nervis òptics, que podrien estar relacionats amb la microgravetat.

D’altra banda, a la Terra la nostra temperatura corporal habitual és de 36-37°C, mentre que a l’espai pot augmentar un grau centígrad: el cos arriba a 38°C en repòs i 40°C després de fer exercici físic.

És el que es coneix com a “febre espacial” i succeeix perquè a l’espai no suem igual i la transferència de calor del nostre cos cap a l’exterior tampoc funciona com a la Terra.

 

Canvis genètics

A l’espai augmenta la metilació de l’ADN, un mecanisme biològic que provoca la inactivació dels gens sense canviar l’estructura genètica. Aquest procés s’estudia com a mètode per a curar algunes malalties, ja que permet que les cèl·lules afectades deixin de multiplicar-se.

La recerca de la NASA va demostrar que, en arribar a l’espai, l’expressió dels gens es modificava però tornaven al seu estat original en tornar a la Terra.

A més, també van observar que els telòmers (els extrems dels cromosomes) eren més llargs en els astronautes que han estat en l’espai.

 

Alteracions del son

A l’espai els dies no són com a la Terra, on s’alternen cicles de llum i foscor. Quan perden aquest ritme, la majoria d’astronautes pateix alteracions del son i necessiten pastilles per poder dormir.

Junior Report ofereix aquest recurs gratuït durant l’època de confinament. Descarrega el pla de teletreball.

COMPARTIR
Article anteriorCare Santos protagonitzarà la propera Quedada ‘online’
Article següentEl programa Apollo
Periodista 'freelance'. És redactora de Junior Report i col·labora amb altres mitjans com La Vanguardia Digital i Público. En paral·lel fa classes d’història del cinema i col·labora en l'organització de festivals com el Som Cinema de Lleida o el Mercat del Film de Mataró.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here