Vivim en un any equivocat?

Al llarg de la història, civilitzacions d'arreu del món han observat el cel i el moviment dels astres per a crear els seus calendaris. (Estée Janssens / Unsplash)

El naixement de Jesús marca l’inici del nostre calendari, però Crist podria haver nascut entre quatre o cinc anys abans del que es pensava

Per Raquel Sanz

S’acosta la Nit de cap d’any i tothom es prepara per entrar en l’any 2020. Però, i si en comptes de celebrar l’arribada del 2020 haguéssim de donar la benvinguda al 2024 o al 2025?

El nostre calendari comença a comptar els anys des del naixement de Crist. El Papa Hormsidas, que va viure entre els segles XVI i XVII, va encarregar a l’astrònom Dionís L’Exigu que investigués en quin any havia nascut Jesús per calcular en quines dates havia de celebrar-se la Pasqua.

El científic, que rebia el seu sobrenom a causa de la seva curta alçada, va concloure que Jesús havia nascut l’any 753 des de la fundació de Roma. Llavors, a l’imperi romà s’usava aquesta data històrica per comptar els anys. Des d’aquest moment es coneix aquest any com Anno Domini, expressió en llatí que significa ‘Any del Senyor’.

El matemàtic va fer un recompte exhaustiu dels emperadors que havia tingut Roma per determinar en quin any havia nascut Jesús. No obstant això, va oblidar comptar els anys que Octavi August havia regnat amb el nom d’Octavi i no com Emperador Cèsar August, que van ser prop de cinc anys.

 

L’astronomia marca el calendari

Al llarg de la història, els humans hem buscat diferents maneres per mesurar el temps. També hem vinculat l’inici del calendari a fets destacats de cada cultura.

El calendari hebreu té el seu origen tradicional en la gènesi del món segons la Bíblia. L’àrab compta els anys des de l’hègira de Mahoma i el calendari romà té el seu origen en la fundació de la ciutat de Roma. No obstant això, tots ells es basen en el moviment dels astres per determinar quantes hores, dies i mesos té l’any.

“Des del principi dels temps el Sol és la principal referència. Tot parteix d’aquí. També s’ha extret molta informació de les estrelles. Per exemple, els egipcis van ser capaços de determinar les èpoques de crescudes del Nil gràcies a l’estrella Sírius”, explica el director científic del Parc Astronòmic Montsec, Salvador J. Ribas.

Els pioners de l’observació van ser els babilonis, però els egipcis van marcar un abans i després. En la cultura faraònica, el firmament es va convertir en un element crucial del paisatge.

“Els egipcis van establir 12 mesos, de 30 dies cadascun, la qual cosa ens aproxima als 365 dies que tenim en l’actualitat. És un salt notable, perquè va suposar la base per al calendari romà”, apunta el responsable del Parc Astronòmic Montsec.

 

Observar el cel en un entorn privilegiat

El firmament continua sent un diccionari obert del qual obtenir informació. Però no pot observar-se igual de bé des de tots els llocs, i el Parc Astronòmic Montsec és un punt privilegiat per a això.

Des de 2013 és Destinació Turística i Reserva Starlight amb l’aval de la UNESCO. La combinació de la seva foscor natural i unes condicions climàtiques excepcionals són dos dels seus punts forts.

Observar el firmament o entendre per què tenim un calendari erroni és part de la tasca que fan des del centre d’astronomia. “Per als centres escolars organitzem visites concertades, sessions de planetaris i tallers. Expliquem com el Sol condiciona el nostre horari i fins i tot el ritme biològic del nostre cos. També estem oberts al gran públic, amb vistes diürnes i nocturnes”, subratlla Ribas.

Informació elaborada en col·laboració amb el Parc Astronòmic Montsec.

 

 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here