World Press Photo: explicar el món amb imatges

World Press Photo 2021
L'abraçada entre una anciana del Brasil i una de les infermeres de la residència on viu, després de cinc mesos de confinament, va guanyar el premi a 'Fotografia de l'Any'. (Mads Nissen/World Press Photo)

L’exposició de fotoperiodisme més important del món es presenta cada any per conscienciar sobre els grans conflictes i problemàtiques globals

Una anciana brasilera que viu en una residència, baixeta i amb el cabell blancs, es fa una abraçada amb una de les seves infermeres, alta i amb mascareta. Entre totes dues hi ha diverses capes de plàstic que intenten evitar el contagi de covid però l’abraçada, la primera en cinc mesos de confinament, sembla que pot trencar qualsevol barrera.

La fotografia, obra del danès Mads Nissen i titulada The first embrace [La primera abraçada], ha guanyat el premi World Press Photo de l’Any, el principal guardó del concurs de fotografia World Press Photo. El jurat va valorar la capacitat de transmetre vulnerabilitat i amor enmig de la pandèmia al Brasil, un dels països més afectats per la covid.

El World Press Photo es considera el certamen de fotoperiodisme més prestigiós del món. Cada any recull les imatges més impactants i representatives de l’actualitat els últims dotze mesos: conflictes, crisis migratòries i problemàtiques socials, però també imatges sobre natura, minories ètniques, costums curiosos o celebracions tradicionals.

En aquesta edició, les imatges nominades a Fotografia de l’Any retrataven temes com el racisme als Estats Units, l’explosió massiva que va tenir lloc al port de Beirut el 4 d’agost del 2020, la plaga de llagostes que ha afectat diversos països africans, la repressió contra el col·lectiu LGTBIQ+ a Rússia o el conflicte armat a la regió de Nagorno Karabakh.

Més enllà d’entretenir o de mostrar imatges belles i agradables de contemplar, l’objectiu d’aquestes fotografies és impactar l’espectador i fer-lo reflexionar. El fet que totes mostrin històries reals, que han passat de veritat, serveix per connectar el públic amb persones que viuen a milers de quilòmetres, i aconsegueix fer-lo empatitzar amb les seves vivències.

L’objectiu del fotoperiodisme del World Press Photo no és només comunicar i informar, sinó educar sobre els problemes que afecten el nostre món i, amb sort, fer-nos reaccionar per canviar-lo.

 

Quan la fotografia és notícia

El fotoperiodisme o periodisme fotogràfic juga un paper molt important als mitjans de comunicació. Les imatges apel·len a les emocions de l’espectador i aconsegueixen transmetre una informació que no sempre es pot explicar amb paraules.

Fins fa poc, el fotoperiodisme només es basava en fotografies de fets històrics o rellevants, però l’aparició de noves tecnologies i formats ha permès retratar l’actualitat d’altres maneres: vídeos, interactius digitals, fotomuntatges, collages…

Alhora, l’evolució de la tecnologia també ha permès democratitzar la fotografia: tothom té un mòbil, una tauleta, una càmera digital o fins i tot una càmera rèflex per fer fotos. No obstant això, igual que passa amb la desinformació i les fake news, no totes les imatges són veritat ni representen la realitat.

Per això, la tasca dels fotoperiodistes és més necessària que mai. Molts arrisquen la seva vida per fotografiar els conflictes més perillosos i els problemes més greus que amenacen el nostre planeta. Sense les seves imatges, no sabríem el que realment passa al món.

Se sol a dir que “una imatge val més que mil paraules”. En el cas del fotoperiodisme, les bones imatges són aquelles que no només descriuen sinó que també busquen remoure consciències, plantejant la qüestió de quins són els límits del fotoperiodisme.

És un dels grans dilemes del fotoperiodisme: el deure d’informar justifica la duresa d’una imatge? Davant d’una situació d’injustícia, el fotoperiodista ha de retratar-la perquè ho sàpiga tothom o ha de deixar la càmera de banda i ajudar?

 

Una història de fotoperiodisme

El 1955, un grup de fotoperiodistes holandesos va decidir organitzar un concurs de fotografia amb imatges de fotògrafs de tot el món: el van anomenar World Press Photo. La primera exposició es va inaugurar el desembre d’aquell any i, des de llavors, les imatges seleccionades a cada edició es consideren un catàleg representatiu de les principals notícies que han tingut lloc al planeta.

Les imatges premiades formen part d’una exposició itinerant que es presenta a 120 ciutats de 50 països. Més de quatre milions de persones visiten cada any l’exposició, que comença a l’abril a Amsterdam, la capital d’Holanda. Aquests dies es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) de Barcelona.

El World Press Photo també s’ha adaptat als nous formats i narratives: noves maneres d’explicar històries que aprofiten les noves tecnologies. Així, a banda de les categories de fotografia tradicional, també s’atorguen premis al millor interactiu, el millor vídeo en línia i a la millor història, formada per un conjunt d’imatges que expliquen la notícia.

Amb el temps, el certamen també s’ha convertit en una fundació que dóna suport a la feina de reporters gràfics de tot el món i difon la missió del fotoperiodisme: connectar el món amb històries que importen i treballar per un periodisme més divers i representatiu, que explica les històries des de tots els punts de vista.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here