La Xina, governada per un sol partit

El retrat de Mao Zedong, el primer líder de la República Popular de la Xina, penjat damunt la Porta de Tiananmen a Pequín. A la plaça de Tiananmen es va proclamar la República Popular Xina el 1949. (Pixabay)

Al país més poblat del món no hi ha eleccions i el poder està en mans del Partit Comunista Xinès des del 1949

La Xina és el quart país més gran del món, darrere de Rússia, els Estats Units i el Canadà. I a més a més, és el més poblat: té més de 1.400 milions d’habitants, segons estimacions de les Nacions Unides. És gairebé una cinquena part de la població mundial.

En canvi, només hi ha un partit polític per representar els interessos de tantes persones: el Partit Comunista Xinès ha governat en solitari des del 1949. Els ciutadans xinesos no poden votar pels seus representants en unes eleccions lliures.

El 2018, el Partit comptava amb més de 90 milions de membres (més que la població d’Alemanya). No obstant això, des de l’arribada al poder de Xi Jinping com a president de la República Popular de la Xina el 2013, la cúpula del Partit cada vegada concentra més poder, la qual cosa deixa menys capacitat de participació als càrrecs menors.

 

L’URSS i el Partit Comunista Xinès

L’aparició del Partit Comunista Xinès el 1921 s’explica per diversos motius. En aquella època, el país va experimentar canvis molt profunds.

D’una banda, la Xina havia estat governada per diferents dinasties d’emperadors durant segles. Però el 1912 l’emperador Puyi va ser forçat a abdicar i el país es va convertir en la República de la Xina.

D’altra banda, la Xina va ser un dels països vencedors de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), però els seus habitants van quedar descontents amb les condicions de la victòria. Pensaven que els japonesos havien rebut millor tracte que ells.

Per això van organitzar diverses manifestacions i, enmig d’aquest clima revolucionari i de descontentament, les idees marxistes i comunistes van començar a guanyar terreny.

Paral·lelament, el 1917 va tenir lloc la Revolució Russa, una rebel·lió popular impulsada pel moviment comunista que va provocar la caiguda de la monarquia i va conduir a la creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) el 1922.

L’URSS volia estendre el seu model polític arreu del món. Els líders soviètics es van fixar en les revoltes populars que es produïen a la Xina i van decidir enviar-hi els seus oficials per impulsar el moviment comunista a l’Àsia.

Els oficials de l’URSS es van reunir amb Chen Duxiu i Li Dazhao, dos professors universitaris i intel·lectuals d’esquerres, per ajudar-los a fundar el Partit Comunista Xinès el 1921. Chen Duxiu va ser-ne el primer líder.

 

Guerra civil xinesa

Inicialment, el Partit Comunista Xinès va ser un aliat del Kuomintang, el partit que governava a la República de la Xina durant la dècada de 1920.

Després de la mort de Sun Yat-sen, fundador del Kuomintang, el sector més conservador del partit va iniciar una persecució contra els comunistes perquè temien perdre el poder. L’enfrontament va desembocar en una guerra civil xinesa, que va enfrontar els dos partits entre el 1927 i el 1949.

Després de la victòria comunista, els integrants del Kuomintang van traslladar el seu govern i sistema polític a Taiwan, país independent de la Xina. El 1949, el Partit Comunista va proclamar la República Popular de la Xina i Mao Zedong en va ser el primer líder.

 

Els drets humans, una qüestió pendent

Històricament, el Partit Comunista ha intentat silenciar qualsevol crítica o oposició a les seves idees. Segons l’organització Human Rights Watch, el Partit Comunista Xinès posa traves als periodistes per informar lliurement, deté persones de manera arbitrària, ha llançat un sistema de vigilància massiu a tot el país i controla quin tipus de pràctiques religioses són acceptables.

També exerceix una vigilància exhaustiva sobre internet i les xarxes socials, a més de bloquejar l’accés a contingut publicat en altres països.

Activistes, periodistes i advocats han estat perseguits i fins i tot empresonats. Per exemple, el 2018 l’escriptor Qin Yongmin va ser sentenciat a 13 anys de presó per la seva campanya a favor d’una transició democràtica al país.

Segons les ONG de drets humans, la repressió del govern ha augmentat amb l’actual president, Xi Jinping.

Per exemple, va intensificar la repressió contra els musulmans de la regió de Xinjiang, on molts acaben en camps de reeducació. Al país hi viuen 23 milions de musulmans, però no poden practicar lliurement la seva fe perquè portar vel o barba pot ser considerat una “conducta extremista”.

Les pressions del govern xinès perquè s’aprovés la llei d’extradició de Hong Kong són només l’últim intent de guanyar més poder a tot el seu territori.

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here