4 diciembre 2022
spot_img
4 diciembre 2022
spot_img

Anna Díaz, educadora: “Ser heterosexual és un privilegi en aquesta societat”

Article escrit per Martina Piccorelli, Ona Llongueras, Xènia-Zi Casú de la revista Vilamajor Report que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED). RED és una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes.

L’Anna té 36 anys, i viu a Sant Pere de Vilamajor. Treballa dins del món educatiu, fent acompanyament i suport a l’alumnat adolescent. L’Anna és lesbiana i dona molta importància a la necessitat d’educar el jovent en el feminisme.

Com i quan et vas adonar que t’agradaven les noies?

Em vaig adonar relativament tard, entre els dinou i vint-i-dos anys. Sempre m’he relacionat molt bé amb les noies i m’he sentit molt còmode amb elles i l’etiqueta me la vaig posar als vint-i-dos.

Et va costar acceptar-te a tu mateixa?

D’entrada em va agradar, va ser com un descobriment, i m’accepto a mi mateixa, el que passa és que vivim en una societat tan masclista que a mi a vegades em fa por dir que sóc lesbiana en segons quins espais i contextos. Però m’accepto, jo no només soc lesbiana, soc filla, soc germana, soc tieta, soc amiga, soc treballadora, soc humana, soc dona i també soc lesbiana i des d’aquesta part, que és una parcel·la de mi, sí que m’accepto com a lesbiana.

Has tingut altres parelles anteriorment del mateix gènere? I de gènere masculí?

Sí, he tingut relacions amb altres parelles del mateix gènere i també de gènere masculí, he estat tant amb nois com amb noies, vaig estar sortint primer amb nois, ja que en aquell moment pensava que era el que desitjava i ho vaig passar molt bé. Des de fa temps estic sortint amb noies, i actualment estic amb una parella noia estable.

El procés de sortir de l’armari va ser molt difícil?

El procés de sortir de l’armari va ser difícil i està sent difícil. Però amb les meves amistats i les persones que m’estimen ha estat fàcil, menys amb el meu pare que no m’accepta i amb la seva família no em fa gràcia sortir de l’armari, no parlo amb ells de la meva sexualitat ni de la meva parella i per això m’està costant tant sortir de l’armari. Si dins de la meva família no m’accepten, això em dificulta sortir amb tranquil·litat a la societat. Igualment, treballo amb joves no oberts de ment i amb bastants prejudicis en zones de risc d’exclusió social, això no vol dir que tots tinguin la ment tancada, però sí que he escoltat comentaris homòfobs o bromes entre ells i elles, i això em dificulta sortir de l’armari amb ells, encara que no ho trobo necessari.

Com van reaccionar els teus amics i familiars en saber-ho?

Les meves amistats van reaccionar bé, amb normalitat, que els agradava tal com era i que per tant no hi havia cap tema a tractar i em felicitaven perquè estava compartint amor amb mi mateixa i amb altres persones. Amb els meus familiars? Doncs depèn, el meu pare i la meva mare van reaccionar molt malament, van dir que era una aberració antinatural. La meva mare ara, amb el temps, ho ha integrat més i està contenta perquè em veu feliç, però el meu pare segueix tenint actituds molt homòfobes.

Al principi com portaves els comentaris homòfobs? Si és que te’n van fer.

A mi no m’han fet cap comentari homòfob directe, tampoc he mostrat massa en públic que m’estimo una noia, és més un espai íntim i si m’he mostrat afectuosa en públic no he rebut cap comentari. Els comentaris homòfobs els he rebut a casa meva, sobretot amb el meu pare. Ja fa mal saber que és homòfob com perquè a sobre s’atreveixi a fer comentaris. El que sí que em fa molt mal és quan estic treballant amb joves i veig que s’insulten dient “maricón” “afeminado”… coses així, i a mi això em treu de polleguera perquè no saben si en el seu voltant hi ha algú que és homosexual i utilitzen la paraula homosexual com si fos un insult, i no ho és. Això ho porto molt malament perquè ho trobo un abús de poder, una discriminació i una homofòbia social en l’actualitat molt desagradable i molt desubicada i hauria de ser denunciable.

Creus que per ser homosexual tens més dificultats que si ets heterosexual? Ens pots dir un exemple?

Sí. M’agradaria respondre que no, però sí, vivim en una societat molt homòfoba, masclista, racista i classista, així que sí. Ser heterosexual és un privilegi en aquesta societat perquè és el normatiu i hi ha més acceptació, m’agradaria pensar que una persona homosexual ho té igual, però no, és mentida.
D’exemple tenim totes les agressions que hi ha per l’orientació sexual, quan en espais públics s’atreveixen a insultar i agredir a persones que s’estan estimant per la seva orientació sexual i per la seva identitat de gènere. Ho diuen les estadístiques, les dades, les notícies i és un exemple clar del fet que l’homosexualitat està molt estigmatitzada i que hi vivim amb amenaça perquè jo veig que els espais no són segurs.

Creus que el lesbianisme i el feminisme estan íntimament relacionats? És a dir, es pot ser lesbiana i no ser feminista?

M’agradaria pensar que ser lesbiana és ser feminista de la mateixa manera com ser dona és ser feminista, però malauradament no. Es pot ser lesbiana i no feminista igual que es pot ser dona i no ser feminista, el feminisme és un altre registre, ens hem d’educar, hem de tenir una mirada crítica i denunciar el masclisme i aquest abús de poder. No s’ha de normalitzar ni les bromes, comentaris. El feminisme per a mi és una lluita que va per sobre de l’orientació sexual. És una forma de viure. Ser lesbiana no significa ser feminista.

Quin aspecte o fet és el que més et fa enfadar quan es parla sobre l’homosexualitat? Per què?

El que més m’enfada és que ens posin dins del mateix sac l’homosexualitat masculina i l’homosexualitat femenina. No té res a veure el món gai amb el món lèsbic. Les lesbianes estem més invisibilitzades, per exemple hi ha molts espais de socialització dels homes com: bars, restaurants, botigues de roba, barris… En canvi, el món lèsbic és minoritari i no està tan visibilitzat. Això em fa enfadar perquè crec reprodueixen aquestes jerarquies de poder del masclisme també dins del món homosexual.

Per acabar, quin consell donaries a les noies com nosaltres independentment de la seva orientació sexual?

El consell que donaria a les noies és que s’eduquin en el feminisme, és igual quina orientació sexual tinguis, identitat… És educar-nos en el feminisme i tenir aquesta mirada crítica en com ens relacionem amb la societat, en els espais de treball, espais d’amistat, espais d’estudi… Tenir aquesta mirada feminista i molta autoestima. I als nois una educació d’autoestima i de respecte i a les noies també.

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

Últimas noticias

- Contenido patrocinado -spot_img