12 agost 2022
spot_img
12 agost 2022
spot_img

Cinc cançons LGTBIQ+ per cantar a ple pulmó

La música és un mitjà de reivindicació i el col·lectiu LGTBIQ+ se l’ha fet seu per reclamar els seus drets i llibertats 

Allò tan quotidià de posar-te els auriculars i escoltar les teves cançons preferides pot amagar històries úniques. T’has parat mai a pensar de què parla la música? Darrere de paraules o ritmes que estan de moda, molts artistes camuflen les seves inquietuds, els seus dubtes i, també, les seves experiències vitals. D’altres canten el que pensen sense pèls a la llengua

Moltes cançons d’aquest estil han acabat sent himnes per al col·lectiu LGTBIQ+. Són lletres que parlen de viure, de créixer i d’enamorar-se d’una manera diferent: ens expliquen què hi ha al fons de cada persona, on gairebé no arriba la llum de fora.

A Junior Report, hem viatjat a través de la història de la música i hem seleccionat el nostre TOP 5 de cançons LGTBIQ+. Estils diferents i artistes gairebé oposats, però tots ens recorden que cal estimar i estimar-nos tal com som. Trobaràs la nostra tria a la llista de reproducció de Spotify! 

1. ‘Darkness on the edge of town’ de Bruce Springsteen (1978)

Malgrat la imatge d’home dur, el Boss ha picat l’ullet al col·lectiu LGTBIQ+ en moltes ocasions. Aquesta cançó, que dona nom al seu quart àlbum, il·lumina els racons menys explorats de cadascú, aquells que escandalitzen la societat per ser, precisament, únics.

L’artista no s’ha pronunciat sobre el possible contingut LGTBIQ+ de la cançó, i la crítica tampoc té una opinió unànime, però si analitzem la lletra veurem com s’anima a tothom a viure en llibertat i a estimar-se aquestes cantonades poc il·luminades, però no menys boniques, de la pròpia vida. “Pagaré el que calgui per voler les coses que només puc trobar en la foscor dels afores de la ciutat”.

2. ‘Se sent sol@’ de Manu Guix (2017)

L’artista català explica, a través de ritmes tranquils, com una nena trans amaga el seu gènere real. Guix utilitza la dualitat blau-rosa per desmuntar la creença que cada gènere té el seu color, i afirma que “no tot és blanc o negre”. 

Amb la col·laboració de Judit Nedderman, el coach d’Operación Triunfo fa una al·legoria sobre la diversitat de gènere des de ben petits, un moment clau en què es forma la nostra identitat adulta. 

3. ‘Born this way’ de Lady Gaga (2011)

La cançó pop del col·lectiu per excel·lència. Lady Gaga apel·la directament a les persones gais, lesbianes i trans, però també a les minories ètniques i les anima a no amagar-se, a saber-se boniques i a estimar-se

És l’himne de l’afirmació i la llibertat viscudes sense estar-se de res, sabent que sempre hi haurà gent a qui li molestarà. “Perquè no hi ha un altre camí, baby“.  

4. ‘I kissed a girl’ de Katy Perry (2008)

La cantant californiana explica com, en un ambient de festa, coneix una noia i li fa un petó malgrat tenir parella. Katy Perry va néixer en una família profundament catòlica i aquest hit va ser un trencament amb els seus orígens, malgrat les explicacions que dóna al començament de la cançó per justificar el petó lèsbic. Un petó que, sens dubte, no la va deixar indiferent.

5. ‘Cometas por el cielo’ de La Oreja de Van Gogh (2011)

El grup basc canta l’amor de dues noies que busquen estimar-se sense embuts. Són “dues llunes” que es desperten després d’una nit de repressió i de foscor, i ara només volen ser lliures, ja no esperen que la resta de societat les comprengui. “I com de petits ens veuran els que no van volar mai”. 

Entrevista a Joan Liaño, cantant i activista LGTBIQ+

Joan Liaño s'ha donat a conèixer gràcies al concurs de talents 'Eufòria' de TV3. 🎙 Manicurista de professió i cantant de vocació, el seu compromís amb el col·lectiu LGTBIQ+ l'ha convertit en un referent per a moltes persones joves. 🏳️‍🌈

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -