El calendari tradicional xinès inicia avui un nou any enmig de les restriccions pel coronavirus
El 12 de febrer de 2021 és el primer dia de l'Any Nou xinès. Segons el calendari tradicional, aquest és l'any 4719 i correspon a l'any del Bou, un dels dotze animals de l'horòscop xinès.
Aquesta festa suposa un dels moviments migratoris més importants del món: milions de xinesos recorren milers de quilòmetres, des d'altres ciutats xineses o des de l'estranger, per tornar a casa i celebrar el cap d'any amb les seves famílies.
Casi 400 millones de desplazamientos por el Año Nuevo #Chino https://t.co/W8RAPAzUGL pic.twitter.com/9OajDd9dwF
— Panamá Banking News (@PmaBankingNews) February 16, 2018
Malgrat això, enguany, enmig de la pandèmia pel coronavirus, les autoritats xineses han limitat l'arribada de visitants internacionals i han demanat a la població que eviti els desplaçaments per dins el país per reduir els contagis i evitar nous brots massius.
La celebració de l'anterior Any Nou, el 25 de gener de 2020, ja va quedar afectada per l'aparició de la covid-19. La majoria d'actes oficials van ser cancel·lats. Així i tot, milions de persones ja s'havien desplaçat des de dins i fora de la Xina; els experts creuen que aquesta va ser una de les causes que va provocar la propagació del virus per tot el món.
— Radio 5 (@radio5_rne) January 24, 2020
Cerrada la Ciudad Prohibida de Pekín por el coronavirus
Se han suspendido los actos por la celebración del Año Nuevo Chino
30 millones de personas han sido confinadas para contener la propagación del virus
Informa | @mavidonate desde Pekínhttps://t.co/4Qd0dbOus4 pic.twitter.com/kO4PmhCv0T
El calendari tradicional xinès és un calendari lunisolar: dies i mesos es fixen en funció del cicle del sol i les fases de la lluna. Per això cada tres anys s'afegeix un mes al calendari, de manera que aquest any té tretze mesos en lloc de dotze. És com un any de traspàs, però en lloc d'afegir-hi un dia s'afegeix un mes sencer.
Encara que a la Xina s'utilitza el mateix calendari que a la resta del món (el calendari gregorià: 12 mesos i 365 dies), els xinesos segueixen el calendari tradicional per algunes festivitats com l'Any Nou, que sol celebrar-se entre finals de gener i principis de febrer.
En la cultura xinesa, l'Any Nou coincideix amb el Festival de Primavera, que se celebra des de fa segles per honrar els déus i ancestres. Les celebracions s'allarguen durant dues setmanes plenes de trobades familiars, desfilades de dracs i llanternes de paper per demanar desitjos i desitjar bona sort.
Color vermell per atreure a la bona sort
A la Xina, el vermell és el color de la bona sort per definició i s'utilitza en totes les festivitats: aniversaris, noces, festivals, inauguració de negocis... Decorar els carrers i cases amb garlandes d'aquest color atraurà la fortuna i els bons esperits.
D'altra banda, el daurat o groc també està molt present en les decoracions. Simbolitza la riquesa i l'abundància perquè, en l'antiguitat, només els nobles i la família imperial podien utilitzar aquest color als seus vestits.
El sopar de cap d'any sol celebrar-se en família, en una taula plena d'aliments molt simbòlics: peix, que representa l'abundància; dumplings o crestes per atreure la riquesa…
A les celebracions no hi falten els petards ni els focs artificials, així com les populars desfilades amb dracs i lleons que espanten els mals esperits. El dia d'Any Nou se sol regalar als nens un sobre vermell amb una petita quantitat de diners.
Un calendari per a cada cultura
A diferència del calendari xinès, a la majoria de països occidentals s'utilitza el calendari gregorià. Es tracta d'un calendari solar que només es fixa en la posició del sol per determinar la longitud dels dies i els mesos.
El calendari gregorià va ser impulsat pel papa Gregori XIII l'any 1582 per substituir el calendari julià, que cometia algunes imprecisions astronòmiques. Aquest calendari devia el seu nom al polític i militar romà Juli Cèsar.
Avui dia, el calendari gregorià és el calendari oficial pràcticament a tots els països del món. És el calendari que utilitzem: els anys tenen 12 mesos i 365 dies, excepte els anys de traspàs que tenen 366.
No obstant això, no tots els calendaris es basen en el sol. El calendari musulmà, per exemple, és un calendari lunar que segueix les fases de la lluna. Aquest calendari, que conviu amb el calendari gregorià als països musulmans, es compon d'un any de 354 o 355 dies dividits en 12 mesos segons en els cicles lunars.
¿Cómo sería la historia del #universo si la redujéramos a un año?
— Junior Report (@JuniorReport_) August 29, 2018El calendario cósmico
resume miles de millones de años en doce meses
para explicar los orígenes de nuestro planeta. Descúbrelo en esta #Infografía
https://t.co/n3UQx54soH pic.twitter.com/HW6uigLm1c