19 agost 2022
spot_img
19 agost 2022
spot_img

Melilla, un punt clau per a la migració

El Tribunal Europeu de Drets Humans defensa l’actuació del govern espanyol de retornar migrants que havien saltat la tanca de Melilla

Europa s’ha convertit en l’esperança de milers de refugiats que decideixen abandonar el seu país per poder trobar un futur i una vida dignes. Una de les destinacions que acull més refugiats és l’illa grega de Lesbos, on es troba el camp de refugiats més gran d’Europa: Mória.

Grècia s’ha convertit en la via amb més opcions per als migrants, però n’hi ha d’altres per accedir a Europa, sobretot a través de països mediterranis com Espanya o Itàlia.

Molts migrants procedents de l’Àfrica subsahariana intenten arribar a Espanya a través de Melilla, una ciutat autònoma espanyola situada al nord del Marroc. El 1998 el govern espanyol va començar a construir-hi una tanca per aturar l’arribada de migrants.

Avui dia, l’estructura consta d’una doble tanca de 12 quilòmetres de llarg amb diversos punts de vigilància. El 2005 s’hi van posar concertines (elements tallants) a dalt de tot, que van començar a retirar-se el desembre del 2019.

Un guant i una gorra, penjats del filat de la tanca de Melilla, en una imatge d’arxiu (EFE / Laureano Valladolid)

Cada any, milers de migrants s’arrisquen a escalar aquesta tanca de sis metres d’alçada. Com a conseqüència, la frontera es converteix en escenari d’una infinitat de detencions i devolucions.

Els agents que patrullen la tanca agafen els migrants així que trepitgen sòl espanyol i els retornen al Marroc (fora d’Europa): són les anomenades “devolucions en calent”, les quals suposen una vulneració dels drets humans.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar Espanya el 2017 per la devolució en calent de dos migrants de Costa d’Ivori en considerar que van ser lliurats a les autoritats marroquines “contra la seva voluntat” i “sense cap mesura administrativa o judicial prèvia”.

La sentència va ser considerada un petit èxit per part de les organitzacions humanitàries i de drets humans.

No obstant, el Govern espanyol va recórrer la sentència i fa uns dies el TEDH va canviar la seva postura i va donar suport a l’actuació dels agents fronterers.

Ara el Tribunal considera que els immigrants es van posar ells mateixos en una situació il·legal quan van saltar les tanques de Melilla i que l’actuació de les forces de seguretat va ser resultat de la seva conducta.

 

El mur de Trump

Un altre país que ha endurit les seves polítiques migratòries ha estat els Estats Units després que Donald Trump guanyés les eleccions el 2016.

Una de les primeres mesures de Trump va ser prohibir l’entrada de persones procedents de països de majoria musulmana, cosa que va provocar la separació de diverses famílies i una vulneració dels drets humans.

El projecte més polèmic de les polítiques migratòries de Donald Trump és l’ampliació del mur a la frontera amb Mèxic. Aquest mur va començar a construir-se el 1997 per aturar l’entrada d’immigrants il·legals al llarg de 1.000 quilòmetres.

Tres anys després d’accedir a la presidència, Trump no ha ampliat el mur però n’ha reforçat la vigilància i el nombre de deportacions. El president espera recaptar més fons per ampliar el mur abans de les eleccions de novembre del 2020.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -