19 agost 2022
spot_img
19 agost 2022
spot_img

Xiomara Castro: la primera presidenta d’Hondures

La candidata d'esquerres guanya les eleccions presidencials i posa fi a 12 anys de govern conservador al país

Hondures ha celebrat aquest cap de setmana eleccions presidencials, legislatives i municipals. Després de diversos dies de lent recompte, finalment s'ha confirmat la victòria de Xiomara Castro, candidata del Partido Libertad y y Refundación (Libre), que es convertirà en la primera dona que governarà el país centreamericà. 

El recompte de vots encara no ha acabat, ja que el procés està centralitzat a les grans ciutats i les actes de les zones rurals han de traslladar-se fins allà. No obstant això, el candidat del Partido Nacional d'Hondures (PN) i principal oponent, Nasry Asfura, ja ha reconegut la victòria de Xiomara Castro, fet que la converteix en presidenta electa.

La candidata de Libre representa una ideologia d'esquerres: és favorable a legalitzar l'avortament a Hondures (ara hi està prohibit en tots els casos) i vol promoure reformes socials i aprovar noves lleis contra la violència de gènere, per exemple. 

Durant la campanya ha utilitzat la frase “Fins a la victòria sempre”, vinculada a la Revolució cubana que va implantar un règim comunista a l'illa de Cuba. En aquest sentit, encara que fa anys que Hondures és un govern aliat dels Estats Units, Castro ja ha anunciat que vol apropar-se i crear noves relacions polítiques i comercials amb la Xina, que competeix amb el govern estatunidenc per liderar el panorama internacional.

El triomf de Libre també posa fi al govern del Partit Nacional d'Hondures (PN), formació de dretes que ha ocupat el poder des del 2009. Durant els últims vuit anys, el president hondureny ha estat Juan Orlando Hernández, el govern del qual s'ha vist implicat en diversos casos de corrupció.

A diferència d'altres convocatòries recents com les eleccions de Nicaragua, els observadors internacionals han pogut assistir al procés electoral d’Hondures i n’han valorat la transparència, encara que també han denunciat la violència política utilitzada durant la campanya. La participació ha superat el 68%, un rècord històric al país. 

Gir polític a Hondures

Castro és l'esposa de l'expresident hondureny Manuel Zelaya, que l’any 2009 va ser derrocat per un cop d'estat. Va ser detingut per un grup de militars i es va exiliar a República Dominicana fins al 2011, quan va poder tornar a Hondures. 

Després del cop d'estat va començar un període de govern conservador liderat pel Partido Nacional. Els darrers anys, el govern ha estat involucrat en diversos casos de corrupció i relacionat amb el narcotràfic. En l'actualitat, la violència de les bandes armades amenaça a la població i molts hondurenys es veuen obligats a emigrar.

Com a líder del PN, Juan Orlando Hernández va governar entre el 2013 i el 2017. Aquell any va intentar tornar a presentar-se a les eleccions saltant-se la Constitució, que imposa una restricció d'un únic mandat per president; va aconseguir que la Cort Suprema emetés una polèmica sentència que li permetia concórrer de nou com a candidat i va guanyar les eleccions enmig d'acusacions de frau electoral.

La reelecció d'Hernández va provocar fortes protestes a la capital hondurenya, Tegucigalpa, i a d’altres regions del país. El govern va respondre reprimint les manifestacions amb violència i desenes de persones van morir. L'Organització d'Estats Americans (OEA) va recomanar la repetició de les eleccions, però no es van fer.

Com a president sortint, ara Hernández haurà d'enfrontar-se a la justícia i a diverses acusacions de corrupció i tràfic de drogues. El seu germà ha estat condemnat a cadena perpètua per narcotràfic als Estats Units i Hernández podria ser-hi extradit perquè el jutgin. 

Combatre la pobresa i la desigualtat

La història d'Hondures durant el segle XX s'ha caracteritzat per diversos cops d'estat. En 22 anys, el país va patir quatre cops militars (1956, 1963, 1972 i 1978) i una dictadura militar des del 1978 al 1980. El 1981 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques.

Gairebé 30 anys després, el 2009, va tenir lloc un nou cop d'estat contra el president Manuel Zelaya. Algunes institucions del govern i òrgans judicials el van acusar de promoure una reforma constitucional per mantenir-se al poder. En canvi, els partidaris de Zelaya van denunciar que el cop havia estat promogut pels partits conservadors amb el suport dels Estats Units, ja que el Partido Liberal de Zelaya havia impulsat polítiques pròpies dels partits d'esquerra i això no interessava a les altes esferes polítiques i econòmiques.

Ara, després de 12 anys de govern del Partido Nacional, el país registra alts nivells de pobresa, desigualtat i violència. Segons dades del Banc Mundial, gairebé la meitat de la població (4,8 milions de persones) viu amb menys de 5,50 dòlars al dia, la segona taxa de pobresa més alta després d'Haití. Aquesta situació obliga molts joves a migrar irregularment als Estats Units a la recerca d’un futur.

La violència va augmentar durant els mesos més durs de la pandèmia de covid-19, quan la policia i l'exèrcit van fer un ús excessiu de la força per implementar els tocs de queda i confinaments, a més de reprimir les protestes sorgides arran de la cancel·lació dels programes d'ajuda alimentària del govern.

D'altra banda, les conseqüències devastadores dels dos últims huracans han afectat l'accés a aigua i aliments per part de la població més vulnerable. Totes dues situacions estan dificultant el creixement econòmic d'Hondures.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest contingut és exclusiu per a subscriptors. Encara no estàs
subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si ja ets subscriptor, introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -