Elon Musk compra Twitter

Elon Musk Twitter
El magnat Elon Musk és un usuari molt actiu a Twitter i les seves publicacions tenen una gran repercussió. (Wikipedia)

L’home més ric del món paga 44.000 milions de dòlars per fer-se amb el control de la coneguda xarxa social

El multimilionari sud-africà Elon Musk ha comprat Twitter per una xifra rècord: 44.000 milions de dòlars. Feia temps que Musk anava darrere d’aquesta xarxa social i fa tres setmanes va pagar 2.900 milions per fer-se amb el 9,2% de les accions, convertint-se en el principal accionista de la companyia.

Musk és un usuari assidu de Twitter, té més de 84 milions de seguidors i els seus tuits tenen repercussions més enllà del món virtual: els seus comentaris sobre criptomonedes i diners virtuals, per exemple, van fer pujar la cotització d’aquestes monedes virtuals en el món real a finals de l’any passat.

Malgrat això, la compra de Twitter ha encès les alarmes sobre les possibles conseqüències per a la llibertat d’expressió en aquesta plataforma: alguns temen que Musk pugui silenciar opinions en contra dels seus interessos o de les seves empreses. 

Com a resposta, Musk ha escrit un tuit en el qual defensa la llibertat d’expressió com a “pilar de la democràcia” i ha descrit Twitter com una “àgora digital” on es puguin debatre temes crucials per al futur de la humanitat.

Twitter es va crear el 2006 com una plataforma oberta on els usuaris poden escriure missatges o tuits de 280 caràcters com a màxim (originalment eren 140 caràcters). Actualment té més de 400 milions d’usuaris, segons les dades més recents de Statista.

Si bé no és una de les xarxes més populars (Facebook té prop de 3.000 milions d’usuaris, per exemple), els temes que s’hi debaten tenen una gran difusió als mitjans de comunicació. Molts governs, institucions i personatges famosos fan servir Twitter com a plataforma per fer comunicats públics.

Segons Musk, Twitter està desaprofitat i cal fer-hi canvis per aprofitar el seu potencial al màxim: afegir un botó d’edició per poder modificar els continguts un cop publicats, acceptar pagaments en criptomonedes (per pagar anuncis o promocionar publicacions) o actuar contra els bots que publiquen spam al timeline dels usuaris.

 

 

Llibertat d’expressió en perill?

Musk ha anunciat la seva intenció d’oferir en obert l’algorisme de Twitter: això vol dir que qualsevol persona podrà veure de quina manera es processen les publicacions, quines es consideren prioritàries i segons quins criteris, per què apareixen els anuncis al nostre timeline 

No obstant això, les veus més crítiques assenyalen que Musk podria utilitzar el seu poder com a propietari per ocultar informacions a Twitter que no li interessin o vetar opinions negatives sobre ell o les seves empreses.

Després de comprar totes les accions i de convertir-se en l’únic propietari, Musk convertiria Twitter en una empresa privada sense consell directiu: ell prendria totes les decisions i no hauria de sotmetre’s a altres accionistes.

A banda de la preocupació sobre la llibertat d’expressió, també hi ha dubtes sobre la privacitat dels usuaris: Twitter continuarà sent una aplicació gratuïta? Els usuaris hauran de pagar perquè les seves dades personals no siguin tractades amb finalitats comercials? 

A partir d’ara, quina serà l’estratègia per combatre les notícies falses i la desinformació? Si Musk fa servir l’argument de la llibertat d’expressió per defensar que totes les opinions són publicables: això vol dir que Donald Trump recuperaria el seu perfil en Twitter? (El compte de l’ex president va ser suspès per incitar a la violència i defensar l’assalt al Capitoli).

Musk no és el primer multimilionari que inverteix en mitjans de comunicació. Jeff Bezos, propietari d’Amazon i segon home més ric del món, va comprar el Washington Post, un dels diaris més prestigiosos dels Estats Units. Grans magnats com Rupert Murdoch o Carlos Slim també han invertit part de la seva fortuna en grups mediàtics, una manera de controlar la informació i fer-la servir al seu favor.

 

 

L’home més ric del món

Elon Musk va néixer a Pretòria (Sud-àfrica) el 1971. Des de molt petit li va interessar la programació i la informàtica i amb 12 anys va dissenyar el seu primer videojoc, que va vendre per 500 dòlars. A principis d’aquest mes va ser nomenat l’home més ric del món per la revista econòmica Forbes, amb un patrimoni de 219.000 milions de dòlars. 

Va estudiar a la Universitat d’Ontario (Canadà) perquè la seva mare era canadenca, però també perquè des d’allà era molt més fàcil aconseguir el visat d’estudiant als Estats Units. Musk volia provar sort a Silicon Valley (Califòrnia), on hi ha les principals empreses tecnològiques i d’internet.

En 1999 va fundar X.com, una de les primeres empreses de serveis financers per internet, que més endavant es fusionaria amb PayPal, la principal plataforma de pagaments en línia. L’èxit d’aquest projecte va convertir a Musk en multimilionari, fet que li va permetre invertir en els seus propis projectes.

L’any 2002 va fundar SpaceX, una empresa dedicada a l’exploració espacial. Els últims anys, SpaceX ha construït diversos coets i ha promogut el turisme espacial, però també ha col·laborat amb la NASA i en el desenvolupament d’un coet per desviar un asteroide. D’altra banda, a través de Starlink està creant una xarxa de satèl·lits per ampliar les comunicacions i fer-les més accessibles.

També és el propietari de Tesla, fabricant d’automòbils elèctrics d’alta gamma. L’empresa també funciona com a laboratori d’energies renovables i desenvolupa altres projectes com plaques fotovoltaiques i instal·lacions solars.

Musk es considera un visionari i ha fet grans inversions en projectes per al futur. Ha fundat l’empresa Neuralink per investigar el funcionament del cervell i desenvolupar aplicacions d’intel·ligència artificial en el nostre dia a dia, i també ha creat Halcyon Molecular per desenvolupar medicaments que puguin frenar l’envelliment i allargar la vida. 

Malgrat destinar milions de dòlars a la recerca científica, molts critiquen que aquests diners tindrien més impacte si es dediquessin a resoldre problemes actuals com la pobresa, la malnutrició o la contaminació. Els experts assenyalen, a més a més, que la major part de la fortuna de Musk és en forma d’accions en empreses, per la qual cosa no paga impostos sobre béns o propietats (uns diners que repercutirien directament sobre el pressupost públic i el benestar social).

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorLa injustícia de la taxa rosa
Article següentLes teves idees poden contribuir a la pau i altres ODS
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here